Set List 15-01-08

Al programa hem fet un repas al concert de Fountains of Wayne, i hem comentat alguns discs com el de Rivers Cuomo. També hem comentat noticies interesants, com el globus d'or que ha guanyat Eddie Vedder per la banda sonora de la peli "Into the Wild", o la incorporació de Portishead al Primavera Sound 2008:

1. Fountains of Wayne - Denise (del disc "Utopia Parkway", 1999)
2. Fountains of Wayne - Traffic and Weather (del disc "Traffic and weather", 2007)
3. Rivers Cuomo - Longtime Sunshine (del disc "Alone, the home recordings of rivers Cuomo", 2007)
4. Rivers Cuomo - The Bomb (del disc "Alone, the home recordings of rivers Cuomo", 2007)
5. Smashing Pumpkins - Doomsday clock (del disc "Zeitgeist", 2007)
6. Eddie Vedder - Guaranteed (de la BSO "Into the Wild", 2008)
7. Portishead - Roads (del disc "Dummy", 1994)
8. Moby - Raining Again (del deisc "Hotel", 2005)
9. Coldplay - Yellow (del disc "Parachutes", 2000)
10. The Raveonettes - Aly, Walk with me (del disc "Lust, Lust, Lust", 2007)
11. Jay Jay Johanson - So tell the girls that I'm back in town (del disc "Whiskey", 1996)

Programa:

Ja tenim tots els programes de la temporada en audio !!!

Per a escoltar-los, només teniu que anar al set list del programa que vulgau esocoltar i punxar sobre el reproductor... Esperem que us agrade !!!!

Cronica Fountains of Wayne 12-01-08 Sala Mirror

El Contestador de Brian estrenava la sala Mirror (nomes de nom) amb un dels concerts més esperats en el que portem d'any. Començà l'espectacle amb uns Layabouts que intentaven sorprendre amb una música contundent, al més pur estil anglés. Sincerament, si fora un grup anglés, segur que apareixerien a les revistes més punteres.

A les 11 en punt aparegueren Chris Collinwood, Adam Schlesinger i companyia, per oferirnos un concert realment increible. Començaren amb "I've got a Flair", del primer disc, i la gent molt emocionada no parava de cantar, una darrere d'una altra, totes les cançons. Van oferir un repertori per als més fans, amb cançons de tots els discos. Especialment bé sonaren "Denise", "Mexican Wine" o "Someone to Love". A mitad del concert, Chris agarrava la guitarra acústica i ens oferiren el tram més tranquil de la nit, amb temazos d'eixos que et fiquen la pell de gallina. Temes com "Hackensack" o "Hey Julie" ens ensenyaven perqué son un dels grups amb més clase del pop nord americà. i per acabar, "Radiation Vibe" i "Survival Car", una darrere de l'altra; apoteosi sonora. Pero, i com la gent no paraba de demanar més, eixiren a tocar un parell de temes més; Aixi, sonaren "Traffic and Weather", "Leave the biker" i una increible i desaforada "Go Hippie", en la que ficaren el punt i final.

Per a ficar alguna pega, faltaren alguns temes que no pararen de demanar des del públic, com "Sink to the bottom", i a nivell personal, "Peace and Love". I la comunicació amb el públic va ser prou escasa, pero ja es sap que son gent timida, pel que no ho tindrem en conter.

Per a resumir, segur que un dels millors concerts de l'any; gràcies una vegada més a la gent de Tranquilo Música per dur grups tan demandats per terres valencianes.



Foto de la dreta: Chris Collinwood
Foto de la esquerra: Adam Schlesinger
Crónica i fotos: Ivan Navarro

Alguns programes destacats de la temporada

Com ja us avançavem, estem penjant els programes más rellevants d'aquesta temporada per als que no heu pogut escoltar-lo. A partir d'ara, anirem al dia, i procurarem actualitzar els anteriors, per a que escolteu el que us abellisca:

Primer programa de la temporada (02-10-07):



Especial Bandes Sonores (27-10-07) :



Especial El millor del 2007 (18-12-07):

Set List 08-01-08

Al primer programa de la temporada hem fet un repas al que esperem de l'any 2008, tant a nivell de concerts com discos. Concerts com el de Fountains of Wayne o els Cure, i discos com el de Weezer, Supergrass o Nada Surf:

1. Fountains of wayne - Radiation Vibe (del disc "Fountains of Wayne", 1996)
2. The Cure - Hot hot hot ! (del disc "Kiss me kiss me kiss me", 1987)
3. Radiohead - 15 Step (del disc "In rainbows", 2007)
4. Red Hot Chilli Peppers - Otherside (del disc "Californication", 1999)
5. Whitest Boy Alive - Burning (del disc "Dreams", 2006)
6. Arctic Monkeys - Brainstorm (del disc "Favourite worst nightmare", 2007)
7. Nada Surf - Concrete Bed (del disc "The weight is a gift", 2005)
8. Weezer - The damage in your heart (del disc "Make Believe", 2005)
9. Placebo - Meds (del disc "Meds", 2005)
10. Supergrass - St. Petersburg (del disc "Road to Rouen", 2005)
11. Death Cab for Cutie - Someday you will be loved (del disc "Plans", 2005)

Novetat !!! ja es pot escoltar el programa :

Set List 18-12-07 , Últim de l'any !

Com no podia ser d'una altra manera, hem fet un especial amb el millor de l'any; millor disc, millor banda nacional e internacional, grup revel.lació i moltes coses més:

1. Smashing Pumpkins - Zero (del disc "Mellon Collie and infinite sadness", 1995) Retorn més esperat
2. Pretty Girls Make Graves - Nocturnal House (del disc "Elan Vital", 2006) Despedida més trista
3. Radiohead - Bodysnatchers (del disc "In Rainbows", 2007) Millor disc
4. The Shins - Australia (del disc "Wincing the night away", 2007) Millor Cançó
5. Babasónicos - Irresponsables (del disc "InFame", 2003) Millor Concert
6. Phoenix - One time too many (del disc "It's never been like that", 2006) Millor Festival: Summercase
7. The View - Claudia (del disc "Hats off to the buskers", 2007) Banda Revel.lació
8. Canadians - Summer teenage girl (del disc "A Sky with no stars", 2007) Banda Revel.lació
9. Wilco - Side with the seeds (del disc "Sky blue sky", 2007) Millor banda Internacional
10. Love of Lesbian - La niña imantada (del disc "Cuentos chinos para niños del Japón", 2007) Millor banda Nacional

Programa:

Cronica Athlete al Greenspace (28 de Novembre)

Hi ha vegades que no puc entendre com un concert com el que vaig poder vore dimecres pasat al Greenspace presentara l'entrada que va tindre. A la sala xicoteta del recinte de Heineken, no més de 150 persones asistirem a una leccio d'entrega, de ganes d'agradar i de bona música.

Els de Deptford aparegueren 30 minuts després de l'esperat, i tot perque, segons ells, estàven mirant com el Liverpool guanyaba el Benfica. Ells mateixos pronosticaren una bona nit. I efectivament ho va ser. Tocaren sobretot temes del seu últim treball, "Beyond the neighbourhood" com la impresionant "Hurricane" o "Tokyo", pero, i com no podia ser d'altra manera, el públic corejà els temes antics. Temes com "You got the style" (probablement la millor), "Half Light", "Wires" o "Tourist" ompliren de só i bones vibracions la sala, que llunt d'amedrentar-se per la poca asistencia, ho donà tot. I el grup va respondre, amb un Joel Pott que no va parar de parlar entre cançó i cançó, preguntant si els haviem vist abans o si el València havia guanyat.

Per acabar, un bis, que amb "24 Hours" en plan apoteosi sonora va fica el punt i final a una gran actuació, i un altre grup a tindre en compte.





Crónica i Fotos: Ivan Navarro

Crònica Vive la Fête, 23/11/07

En la seua línea, la banda belga formada per l'ex-dEUS Danny Mommens i la característica veu de Els Pynoo, vingueren a oferir a la sala Heineken de Madrid un set de música de ball en tota regla. Digital 21 telonejà amb una mescla d'electrònica potent, amb bateria acústica i sintetitzadors, i projeccions de vídeo. La veu del cantant, asombrosament pareguda a la d'Alaska, suavitzava els temes que d'alguna manera arribaven a l'apoteosi musical. Com no, i a mena d'homenatge, sonà "Quiero ser santa" de Parálisis Permanente.

Per la seua banda, més d'una hora estigueren en escena Vive la fête, bàsicament presentant el seu darrer treball "Jour de Chance", però on no faltaren temes com "Touche Pas", "Nuit Blanche" " Noir Desir" o "Maquillage", temes que feren a l'audiència despegar en un atac d'eufòria i ambient de ball.

Venien acompanyats de baixista, bateria i teclat, als quals, probablement inconscientment, Danny anava dirigint en les entrades, breaks, solos... Per la seua banda, la cantant Els , seductora, amb un mallot, calces de reixeta i descalça per l'escenari, cantant i ballant contínuament i de forma molt exagerada..

La sala Heineken plena, i demanant bis... tinguérem un bis de 5 temes i un remat final on tocaren versions de clàssics, feren pujar al públic a l'escenari i fins i tot Danny deixà la seua guitarra per a que el públic tocara, tot acabant al més pur estil noise, superenergètic i apoteòsic.

Set List 27-11-2007

Al Programa de hui farem un especial dedicat a bandes sonores de pelicules; pelis en les quals la música siga fonamental, o que tinguen una banda sonora realment increible; Alguns exemples son "Algo en Común", "Once", "The Commitments" o "Alta Fidelidad". També anem a repasar la semana concertera que ha passat, aixina com la que vé:

1. The Shins - New Slang (de la BSO "Algo en común", 2004)
2. Iron and Wine - Such Great Heights (de la BSO "algo en Común", 2004)
3. Death cab fot cutie - Soul meets body (de la BSO "Las vueltas de la vida", 2007)
4. Glen Hansard i Marketa Irglova - When your mind's made up (de la BSO "Once", 2007)
5. Glen Hansard i Marketa Irglova - If you want me (de la BSO "Once", 2007)
6. Kristen Vigard - God give me Strength (de la BSO "Grace of my Heart", 1996)
7. Jack Black - Let's get it on (de la BSO "Alta Fidelidad", 2000)
8. The Commitments - Mustang Sally (de la BSO "The Commitmens", 1991)
9. Bloc Party - Helicopter (del disc "Silent Alarm", 2005)
10. La Casa Azul - Una cosa o dos (del disc "La Revolución Sexual", 2007)
11. Athlete - Hurricane (del disc "Beyond the Neighbourhood", 2007)
12. The Chemical Brothers - Belive (del disc "Push The Button", 2005)

Programa:

Cronica La Casa Azul a la sala GreenSpace (24 novembre)

Hi ha diversos tipus de concerts en els quals uno pot gaudir: Els que vas coneixent al grup i saps al que vas, i els que et sorprenen molt gratament.

El concert de La Casa Azul va ser un en el qual els globus de colors, la serpentina, les jaquetes amb purpurina i la festa van estar molt presents. Amb cinc pantalles en les quals apareixien els components del fictici grup, obra del genial Guille Milkyway, i un parell de teclats era tot el material que va aparèixer en l'escenari. I per descomptat, Guille, que no va parar de ballar, tant o més que el públic, que cantava amb devoció totes i cadascuna de les cançons que va tocar. Va repassar gairebé tot el seu últim treball, "La revolución sexual", però la gent embogia quan sonaven temes d'anteriors treballs. Per ressaltar alguns temes, "Superguay", "Galletas", "Chicle Cosmos" o "El sol no brillará nunca más". I algunes versions genials com "Aire" de Pedro Marin o "Love is in the air", d'Alberto Añón. o Autoversions al piano com "Prefiero Bailar", amb la qual va acabar.

Per a resumir, un dels concerts que t'obren les portes a una dimensió paral·lela, amb "sensaciones pop i Chicles Cosmos" (com diria Guille).