19/12/07

Set List 18-12-07 , Últim de l'any !

Com no podia ser d'una altra manera, hem fet un especial amb el millor de l'any; millor disc, millor banda nacional e internacional, grup revel.lació i moltes coses més:

1. Smashing Pumpkins - Zero (del disc "Mellon Collie and infinite sadness", 1995) Retorn més esperat
2. Pretty Girls Make Graves - Nocturnal House (del disc "Elan Vital", 2006) Despedida més trista
3. Radiohead - Bodysnatchers (del disc "In Rainbows", 2007) Millor disc
4. The Shins - Australia (del disc "Wincing the night away", 2007) Millor Cançó
5. Babasónicos - Irresponsables (del disc "InFame", 2003) Millor Concert
6. Phoenix - One time too many (del disc "It's never been like that", 2006) Millor Festival: Summercase
7. The View - Claudia (del disc "Hats off to the buskers", 2007) Banda Revel.lació
8. Canadians - Summer teenage girl (del disc "A Sky with no stars", 2007) Banda Revel.lació
9. Wilco - Side with the seeds (del disc "Sky blue sky", 2007) Millor banda Internacional
10. Love of Lesbian - La niña imantada (del disc "Cuentos chinos para niños del Japón", 2007) Millor banda Nacional

Programa:

29/11/07

Cronica Athlete al Greenspace (28 de Novembre)

Hi ha vegades que no puc entendre com un concert com el que vaig poder vore dimecres pasat al Greenspace presentara l'entrada que va tindre. A la sala xicoteta del recinte de Heineken, no més de 150 persones asistirem a una leccio d'entrega, de ganes d'agradar i de bona música.

Els de Deptford aparegueren 30 minuts després de l'esperat, i tot perque, segons ells, estàven mirant com el Liverpool guanyaba el Benfica. Ells mateixos pronosticaren una bona nit. I efectivament ho va ser. Tocaren sobretot temes del seu últim treball, "Beyond the neighbourhood" com la impresionant "Hurricane" o "Tokyo", pero, i com no podia ser d'altra manera, el públic corejà els temes antics. Temes com "You got the style" (probablement la millor), "Half Light", "Wires" o "Tourist" ompliren de só i bones vibracions la sala, que llunt d'amedrentar-se per la poca asistencia, ho donà tot. I el grup va respondre, amb un Joel Pott que no va parar de parlar entre cançó i cançó, preguntant si els haviem vist abans o si el València havia guanyat.

Per acabar, un bis, que amb "24 Hours" en plan apoteosi sonora va fica el punt i final a una gran actuació, i un altre grup a tindre en compte.





Crónica i Fotos: Ivan Navarro

28/11/07

Crònica Vive la Fête, 23/11/07

En la seua línea, la banda belga formada per l'ex-dEUS Danny Mommens i la característica veu de Els Pynoo, vingueren a oferir a la sala Heineken de Madrid un set de música de ball en tota regla. Digital 21 telonejà amb una mescla d'electrònica potent, amb bateria acústica i sintetitzadors, i projeccions de vídeo. La veu del cantant, asombrosament pareguda a la d'Alaska, suavitzava els temes que d'alguna manera arribaven a l'apoteosi musical. Com no, i a mena d'homenatge, sonà "Quiero ser santa" de Parálisis Permanente.

http://cfs3.tistory.com/upload_control/download.blog?fhandle=YmxvZzQ4NzM4QGZzMy50aXN0b3J5LmNvbTovYXR0YWNoLzIvMjE4LmpwZw==

Per la seua banda, més d'una hora estigueren en escena Vive la fête, bàsicament presentant el seu darrer treball "Jour de Chance", però on no faltaren temes com "Touche Pas", "Nuit Blanche" " Noir Desir" o "Maquillage", temes que feren a l'audiència despegar en un atac d'eufòria i ambient de ball.

Venien acompanyats de baixista, bateria i teclat, als quals, probablement inconscientment, Danny anava dirigint en les entrades, breaks, solos... Per la seua banda, la cantant Els , seductora, amb un mallot, calces de reixeta i descalça per l'escenari, cantant i ballant contínuament i de forma molt exagerada..

La sala Heineken plena, i demanant bis... tinguérem un bis de 5 temes i un remat final on tocaren versions de clàssics, feren pujar al públic a l'escenari i fins i tot Danny deixà la seua guitarra per a que el públic tocara, tot acabant al més pur estil noise, superenergètic i apoteòsic.

27/11/07

Set List 27-11-2007

Al Programa de hui farem un especial dedicat a bandes sonores de pelicules; pelis en les quals la música siga fonamental, o que tinguen una banda sonora realment increible; Alguns exemples son "Algo en Común", "Once", "The Commitments" o "Alta Fidelidad". També anem a repasar la semana concertera que ha passat, aixina com la que vé:

1. The Shins - New Slang (de la BSO "Algo en común", 2004)
2. Iron and Wine - Such Great Heights (de la BSO "algo en Común", 2004)
3. Death cab fot cutie - Soul meets body (de la BSO "Las vueltas de la vida", 2007)
4. Glen Hansard i Marketa Irglova - When your mind's made up (de la BSO "Once", 2007)
5. Glen Hansard i Marketa Irglova - If you want me (de la BSO "Once", 2007)
6. Kristen Vigard - God give me Strength (de la BSO "Grace of my Heart", 1996)
7. Jack Black - Let's get it on (de la BSO "Alta Fidelidad", 2000)
8. The Commitments - Mustang Sally (de la BSO "The Commitmens", 1991)
9. Bloc Party - Helicopter (del disc "Silent Alarm", 2005)
10. La Casa Azul - Una cosa o dos (del disc "La Revolución Sexual", 2007)
11. Athlete - Hurricane (del disc "Beyond the Neighbourhood", 2007)
12. The Chemical Brothers - Belive (del disc "Push The Button", 2005)

Programa:

26/11/07

Cronica La Casa Azul a la sala GreenSpace (24 novembre)

Hi ha diversos tipus de concerts en els quals uno pot gaudir: Els que vas coneixent al grup i saps al que vas, i els que et sorprenen molt gratament.

El concert de La Casa Azul va ser un en el qual els globus de colors, la serpentina, les jaquetes amb purpurina i la festa van estar molt presents. Amb cinc pantalles en les quals apareixien els components del fictici grup, obra del genial Guille Milkyway, i un parell de teclats era tot el material que va aparèixer en l'escenari. I per descomptat, Guille, que no va parar de ballar, tant o més que el públic, que cantava amb devoció totes i cadascuna de les cançons que va tocar. Va repassar gairebé tot el seu últim treball, "La revolución sexual", però la gent embogia quan sonaven temes d'anteriors treballs. Per ressaltar alguns temes, "Superguay", "Galletas", "Chicle Cosmos" o "El sol no brillará nunca más". I algunes versions genials com "Aire" de Pedro Marin o "Love is in the air", d'Alberto Añón. o Autoversions al piano com "Prefiero Bailar", amb la qual va acabar.

Per a resumir, un dels concerts que t'obren les portes a una dimensió paral·lela, amb "sensaciones pop i Chicles Cosmos" (com diria Guille).

Cronica Bloc Party a la sala Greenspace (22 novembre)

Dijous a la nit. Sala Greenspace amb unes 1000 persones. Un dels grups britànics que més fervor causa. Amb aquestes premisses tot semblava indicar que anàvem a assistir a una experiència inoblidable.

Sobre les 22.30 van saltar a l'escenari uns Bloc Party energètics, amb "Song for Clay" com a carta de presentació. Espectacular. Van seguir amb "Positive Tension" i la cosa augmentava. Anaven intercalant cançons tant del primer disc com del segon. Però, per causes desconegudes per a mi, cap a la segona meitat del concert el quartet va perdre corda. S'anaven diluint, No sense abans delectar-nos amb temazos com "Hunting for Witches", "This Modern Love" o "Here We Are". Va ser una llàstima que tingueren uns 15 minuts en els quals no transmetessin l'energia de la primera mitja hora. O la del Bis. Un bis per al qual es van guardar els temes que sabien que anaven a agradar més. Molt bé va sonar "Sunday" amb dos bateries, pero sobretot "Helicopter", amb la qual van tancar, per a màxim apoteosi del públic.

En resum, un concert que va oferir llums i ombres, però que es va aguantar gràcies a que els temes són increibles.

20/11/07

Set List 20-11-07

Al Programa de hui es va a parlar dels concerts que venen aquesta semana; a més, repasarem els nous discos de grups com The Raveonettes, Band of Horses, Shout out Louds o Stereophonics:

1. Bloc Party - Song for Clay (del disc "A Weekend in the city", 2007)
2. Spoon - You got yr. cherry bomb (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
3. Josh Rouse - Hollywood Bassplayer (del disc "Country mouse, city house", 2007)
4. Led Zeppelin - Whole lotta love (del disc "II", 1969)
5. Stereophonics - Bank Holiday monday (del disc "Pull The pin", 2007)
6. The Raveonettes - You want the candy (del disc "Lust lust lust", 2007)
7. Shout out Louds - Normandine (del disc "Our ill wills", 2007)
8. Band of horses - Ode to LRC (del disc "Cease to begin", 2007)
9. Los Campesinos! - You me dancing (del EP "Sticking fingers into sockets", 2007)

PROGRAMA:

13/11/07

Set List 13-11-07

Al Contestador de hui parlarem dels concerts que venen de manera inmediata (Super Furry Animals i Editors), i de nous discos, com el de Jimmy Eat World o Hard-Fi. També estrenarem una nova secció de clàssics, amb Neil Young i Jeff Buckley:

1. Wilco - Side with the seeds (del disc "Sky Blue Sky", 2007)
2. Ratatat - Loud Pipes (del disc "Classics", 2007)
3. Editors - Smokers outside the hospitals (del disc "An end has a Start", 2007)
4. Neil Young - Only love can breake your heart (del disc "After the gold Rush", 1970)
5. Jeff Buckley - Mojo Pin (del disc "Grace", 1994)
6. Weezer - The Good Life (del disc "Pinkerton", 1996)
7. Supergrass - Tales of endurance (parts 4,5 &6) (del disc "Roadu to Rouen", 2005)
8. Jimmy eat world - Firefight (del disc "Chase this light", 2007)
9. Hard-Fi - I shall overcome (del disc "Once upon a time in the west", 2007)

Programa:

6/11/07

Set List 06-11-07

Al contestador de hui s'han repasat els nous discos de l'estiu, tals com el de Travis, Ash, Foo Fighters o Radiohead, comparant-los amb els anteriors:

1. Travis - Happy to hang around (del disc "12 Memories", 2003)
2. Travis - Big Chair (del disc "The boy with no name", 2007)
3. Ash - Clones (del disc "Meltdown", 2004)
4. Ash - Ritual (del disc "Twilight of the innocents", 2007)
5. Josh Rouse - Nice to fit in (del disc "Country mouse, city house", 2007)
6. Foo Fighters - Free me (del disc "In your honor", 2005)
7. Foo Fighters - The Pretender (del disc "Echoes, silence, patience and grace", 2007)
8. Facto delafé y las flores azules - Muertos (del disc "La luz de la mañana", 2007)
9. Radiohead - 2+2=5 (del disc "Hail to the thief", 2003)
10. Radiohead - Bodysnatchers (del disc "In rainbows", 2007)

Programa:

16/10/07

Set List 16-10-07

El segon Contestador de la temporada anava carregadet de concerts i festivals quetindrem próximament, com el Wintercase, el Greenspace, el Rockdelux Weekend o la Setmana de benvinguda de la Universitat de València:

1. Wedding Present - Always the quiet one (del disc "Take Fountain", 2005)
2. Ciudadano - La ciudad ausente (del disc "Libros de viajes", 2007)
3. Paul Weller - Dust and Rocks (del disc "Helliocentric", 2000)
4. Spiritualized - Lord let it rain on me (del disc "Amazing Grace", 2003)
5. Super Furry Animals - Carbon Dating (del disc "Hey Venus", 2007)
6. Editors - An end has a Start (del disc "An end has a Start", 2007)
7. Spoon - Rythm & Soul (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
8. Electric 6 - Pulling the plug in the party (del disc "Switzerland", 2006)

Programa:

14/10/07

Crònica Festa Presentació Wintercase-07

A Madrid ens estan començant a acostumar als horaris europeus de concerts... a les 20h començava la Festa de presentació del Wintercase 2007, que de mans de Sinnamon Promotions, convidava a Mishima, Spiritualized Acoustic Mainlines i a Soulsavers amb Mark Lanegan.

El passat 12 d'Octubre, la sala Joy a Madrid albergava un dels concerts de la gira de presentació d'este festival d'hivern... El català Mishima, a la guitarra, obria l'escenari d'esta sala, que a mode de teatre, tenia un encant especial. Mishima venia acompanyat d'un guitarra, i repassà temes antics i del seu "Set tota la vida", íntegrament en català, i recetment publicat per Sinnamon Records. La Joy s'anava omplint de gent acompanyant les melodies indie-pop de Mishima, un concert curt però que clarament els va servir com a promoció de grup.

A continuació, i obeint el lletrer de la pantalla gegant que demanava "silenci", i òbviament amb un silenci abrumador, començà a eixir a l'escenari el quartet de corda , instruments al muscle, que formen part de l'espectacle que l'ex-Spacement 3, porta a escena des de fa ja algun temps. Spiritualized Acoustic Mainlines repassa els temes de la banda anglesa des d'una perspectiva diferent, amb un toc clàssic (combinació del quartet de corda i del teclat Rhodes amb so tant característic), i amb un toc gospel (a càrrec de les coristes, que feren explotar el públic amb aplaudiments en "Oh happy Day").


Les coristes, el quartet de corda, el teclat, a la harmònica en alguns temes, i Jason Pierce a la guitarra, tots vestits de negre, acompanyats d'unes llums de colors que viatjaven per tota la sala, cap als palcs, cap a l'escenari... Tot dins d'eixa atmosfera que tant bé saben crear.

Un públic extremadament respectuós amb el talant relaxat i detallista del concert, un so de somni, amb temes com "Lord, Let it rain on me", "Cool Waves" o "Ladies and Gentlemen we are floating in the space"...

Spiritualized estigueren més d'una hora tocant.. és el típic concert del que acabes satisfet i desitjant comprar-te els discos que no tens del grup... i que tens el record friki de les ulleres de sol típiques en Jason Pierce i de les seues sabates, lluentes de color platejat, contrast immens amb la foscor de l'espectacle..

Tancaven cartell Soulsavers, amb el seua mescla potentíssima de soul, post-rock/electrònica, i amb la impressionant veu de Mark Lanegan, que a més d'u deixà amb la boca oberta. El cantant de Washington, conegut com a solista i també com a col·laborador en bandes com Queens of the stone age o membre fundador dels Screaming Trees, aportà la seua major de les virtuts a una nit redona, preàmbul del que ens espera al mes de Novembre al festival Wintercase 2007.

Crònica: Mireia Romaguera

3/10/07

Primer programa de la temporada (2 Octubre)

Al primer programa de la temporada tinguerem un parell de convidats molt especials: la nova corresponsal a Madrid, Mireia, i el guitarrista de Love of Lesbian Juli Saldarriaga, en el que parlàrem del passat concert a València. També ferem un repas als festivals mes destacats d'aquest estiu.

1. Manta Ray - Don't push me (del disc "Torres de electricidad", 2007)
2. Massive Attack - Angel (del disc "Mezzanine", 1998)
3. Love of Lesbian- Noches reversibles (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
4. Love of Lesbian- Shiwa (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
5. Albert Hammond Jr. - Bright young thing (del disc "Yours to keep", 2006)
6. Phoenix - Rally (del disc "It's never been like that", 2006)
7. Aterciopelados - El álbum (del disc "Gozo poderoso", 2001)

Programa:

1/10/07

Crònica "1r aniversari El Lorito"

La revista musical "El Lorito" celebrava el seu primer aniversari amb un cartell de nivell, els asturians Manta Ray i el cantautor de Texas Micah P. Hinson.
El passat dissabte 29 de Setembre la Sala Heineken de Madrid, al voltant de les 20.30h, i amb un recinte ple, Manta Ray eixiren a l'escenari a repassar bàsicament temes del seu darrer "Torres de electricidad". Xabel, Nacho, José Luis i Frank aliniats a primera fila de l'escenari carregats de tensió i distorsió repassaren temes com "don't push me", amb una introducció on els 4 asturians feien efectes rítmics amb la veu, "mi dios mentira", dedicada als asturians afincats en Madrid i als madrilenys afincats en Astúries...
Tingueren alguns problemes tècnics puntuals en el teclat de Frank, i tocaren un tema nou en el què Frank i Xabel s'intercanviaren els instruments i la veu de José Luis recordava a les melodies més antigues de Manta Ray.
Un concert molt intens que donà pas al nord-americà Micah P. Hinson, que durant hora i mitja, acompanyat de la seua guitarra i del seu germà a la bateria mantenia a l'audiència ben desperta i gaudint del festival.
Micah no parà de bromejar durant tot el concert, es queixava del seu poble a Texas, duia una foto de la seua família (dona i 2 gosos) pegada en la guitarra, deia que no tenia pressupost per a dur una banda, i no parava de fumar. Repassava temes de la seua discografia i fins i tot presentava temes nous, alguns ja gravats i altres encara com a idees inicials, com bé ell comentava. Vestit bàsicament de texà, amb els jeans i una gorreta, comunicava moltíssim amb el públic, el feia riure i sobretot gaudir des de les melodies més suaus als crits més esgarrifadors.
En fi, un horari poc habitual, amb un festival on a les 23.30h ja estava tot venut, però amb una intensitat envejable. Enhorabona a "El lorito", esperem amb impaciència el segon aniversari.

Crònica: Mireia Romaguera

30/9/07

Love of Lesbian a la Sala Wah Wah (28 de Setembre)


Divendres passat 28 La sala Wah Wah es preparava per a altre concert inoblidable, aquesta vegada a càrrec del grup català Love of Lesbian; amb el retard de rigor, i com no, amb la sala plena, van vindre a presentar el seu últim disc, “Cuentos Chinos para niños del Japón”. Van començar amb “Universos Infinitos”, i la màgia no va desaparèixer fins al final. Van tocar cançons tant d'aquest últim com del seu anterior treball, “Maniobras de escapismo; entre els temes més memorables, “Niña imantada”, “Maniobras de escapismo”, “Carta a todas tus catástrofes”, “Mi primera combustión” o “Historia de una H que no queria ser muda”. Van acabar la seua primera intervenció amb “Los niños del mañana”, però no podiem deixar que s'anaren sense un inceíble bis, en el qual van eixir disfressats de la manera més divertida i extravagant imaginable.

En aquest moment va vindre la versió lúdica del grup, amb els inoblidables “Marlene, la vecina del ártico”, “Houston tenemos un problema” o la versió en Català de “Shiwa”, en la qual un condó gegant amb ulleres tocava la trompeta.

En resum, un concert fantàstic, amb unes cançons que ja de per si mateix tenen molta càrrega emocional, i excel·lentment defensades en directe.

Crónica i fotos : Ivan Navarro

16/9/07

Crònica Dance Weekend (Madrid) 14/09/2007

La nova aposta de Sinnamon Promotions amb este doble festival a Madrid i Barcelona, i l'electrònica entre mans, aglutinà a moltíssima gent a l'Auditori Juan Carlos I de Madrid el passat 14 de Setembre de 2007.

El recinte, un tant atípic, fou un auditori gegant a l'aire lliure, on la gent es distrubuïa per a ballar tant al cercle central com per les grades des d'on es podien vore els concerts amb molta més comoditat. El recinte a les 20h de la vesprada ja estava pleníssim i la gent ja ballava a primera fila, evidentment era d'esperar per tractar-se d'un festival purament electrònic... Les barres, banys i màquines de tabac, darrere del tot, darrere les grades, una barra circular gegant que recorria tot el recinte...

L'escenari estava muntat de manera que els DJs punxaven davant a l'alçada del "foso", i des de primera hora (el cartell s'obria a les 17h) els DJs anaren succeïnt-se amb el públic cada vegada més animat..., fins i tot la pluja, que aparegué esporàdicament, no va impedir que al Weekend Dance anara pujant la temperatura. L'escenari en sí albergà les actuacions de Digitalism Live (amb qui començà a entrar un poc el rock en la nit), Soulwax nite versions Live (amb unes bases d'electrònica fetes amb la pròpia bateria elèctrica, i uns tocs als samplers clàssics) i Massive Attack, que amb mitja hora de retard omplia l'escenari amb sons contundents i aptes per a l'evassió.

La pregunta del milió era com quadrava en el cartell la banda de Bristol en un context de festa-de-ball devastadora... A les 00.30 Massive Attack eixien a l'escenari, dos bateries, guitarra, baix, teclat i les veus de Robert del Naja i Grant Marshall, amb les típiques col·laboracions en temes com "Angel" (on el públic, al més pur estil de concert de Brit Pop, corejava la lletra), o en "Tear Drop". Un concert d'una hora on repassaren bàsicament temes dels seus darrers treballs, "Mezzanine" i "100th Window", temes que sonaren potentíssims, acompanyats de projeccions, i que crearen una atmosfera increiblement atrapadora... Uns greus que sonaven potentíssims, grans temes que te feien sentir la música , voler tancar els ulls i deixar-te dur... El resultat de tot açò és que el públic, malgrat estar en un ritme frenètic de ball durant tota la vesprada nit, va saber baixar un poc i canviar el xip per a este concert en el que a la primera nota de cada tema ja s'escoltaven crits del públic que reconeixia la cançó. D'aquesta manera, un dels grups altament esperats al festival va complir al 100%, amb Robert i Grant agraïnt moltíssim al públic el seu suport i presentant a les diferents veus que eixien a col·laborar...

A les 2 .30 de la matinada era el torn de Faithless, passant de l'electrònica més potent, en temes tan corejats com "God is a DJ", a temes més chill out i amb ritmes tribals. Altre concert digne de ser destacat, amb un públic totalment volcat... Des de la barra, al final de les grades, es podia vore fàcilment com la multitud gaudia, totes les grades de peu, tot el mon amb els braços en alt...

Els 2ManyDJ's ho tenien fàcil, el públic venia animadíssim... eixiren a l'escenari a les 3.30, hora i mitja amb estos artistes del vinil, als quals seguiria Sven Väth i a les 6.30 Carl Craig... Tota una nit d'electrònica concentrada, la primera edició del Weekend Dance, que així com s'ha consolidat el Wintercase o el Summercase, esperem entre a formar part de la nostra agenda anual de festivals.

2/8/07

Cronica Summercase 07 Boadilla del Monte (Madrid)

La segona edició del festival itinerant d'estiu organitzat per Sinnamon, el Summercase, es presumia més calmada que la anterior, sobretot tenint en compte la organització del cartell. Però quan algú vol vore el 85 % dels grups que hi ha al cartell es convertix, de nou, en una tarea complicada.

Aquesta volta, El contestador de Brian es va desplaçar fins a Madrid a vore com tenien organitzat el tinglao en Boadilla del Monte, i no per comparar amb el recinte del Fórum, sino pel nostre esperit aventurer.

Divendres 13

La primera cosa que varem notar va ser l'intens calor que es respirava al poble Madrileny; pero, i ben pensat, hi havia fonts per a refrescar-se, que també s'utilitzàven per replenar botelletes d'aigua. Des de primera hora, el públic s'entregava als grups que anaven pujant a l'escenari. El primer concert amb una quantitat de gent prou significativa va ser el de Sunday Drivers (a les 19.15 en la terminal O). Vingueren a presentar el seu nou treball, “Tiny Telephone”, però caigueren temes dels seus dos anteriors treballs. Com no podia ser d'altra manera, entre les més corejades, “Love, our Love” i “On my mind”.

A la terminal E s'esperava el concert de Badly Drawn Boy, i l'artista nascut al Regne Unit venia, gorra en cap i xaqueta (i de ben segur molta calor) a presentar nou treball. El concert va ser molt intimista, tocant temes inclús de la banda sonora de “About a Boy”. Arribat a un punt va decidir baixar a un bafle a jugar amb un cigarret, cosa que va emocionar al públic. El tema que més cal resenyar, “The way things use to be”, i la més esperada (que no va arribar) “Dissillusion”.

Acabat l'anglés, li tocava el torn a James, que amb el seu ball rollo culebra i tocant “Sit Down” de les primeres, es va ficar al públic a la butxaca; màgic, entranyable i molt especial, amb un tema nou inclós. En eixe moment s'enterem que Mika ha cancel.lat el concert, cosa que ens dona un poquet de pena, perquè teniem ganes d'escoltar qué era capaç d'oferir-nos en directe. Bo, no tot van a ser bones noticies.

Just abans de passar pel concert de Dj Shadow , tenim temps de vore 10 minuts dels Dragonette, una de les propostes de pop que, si be no aporten massa, fan disfrutar. Ens donà temps a escoltar “competition” i “Take it like a man”; impresionants. Ara el torn d'un dels Dj's més reconeguts del panorama actual, DJ Shadow. Evidentment, no es pot dir res de la manera de punxar i mesclar d'aquest home, però no em va agradar gens les parades entre cançó i cançó per a ser aplaudit. Tocà alguns temes antics realment memomrables com “Organ Donor”, peró no va salvar una xicoteta desilusió de la manera de fer d'aquest gran Dj.

Era moment de vore un dels grups, que encara i no ser gran cap de cartell, interesava vore; estem parlant de The Twang. Molt energétic, i amb un cantant una miqueta confós (duia un barret Mexicà), desgranaren bona part del seu disc de debut “Love it when I feel like this”. Especialment bons sonàren “Either Way” i “Loosely Dancing”. Amb ganes d'agradar, i ho conseguiren.

De Camí a vore Air, parada obligatória varen ser els Jesus & Mary Chain; sonàven una miqueta pobres, però tocàren gran part dels seus temazos com per exemple “Just Like honey” o “Head on”. Ara tocava vore un dels més esperats de la nit, els francesos Air. Sobris com sempre, però amb un espectacular so, ens deleitaren en temes del seu nou treball, “Pocket Symphony”, aixina com dels anteriors. Com a curiositat, el tema principal de les verges suicides, i per acabar, “Kelly Watch the Stars”, “Sexy Boy” i “La Femme D'Argent”; com per a no quedar-se en ganes de més !

Tenia una miqueta de por de vore a Kaiser Chiefs, perquè sabia que eren capaços del millor i del pijor; en aquest cas, i sincerament, em deixàren totalment indiferent; hi hagueren temazos com “Na na na na naa” i “Ruby”, i algunes prescinibles com “Modern Way”. Això si, començàren pletórics amb “Everyday I Love you less and less”.

I d'ahí no tinguerem temps només que per anar a vore als Chemical Brothers, probablement la millor actuació del dia (si més no de tot el festival). Va ser una experiència realment increible, tant musical com visualment. “Galvanize” sonà la primera, i no paràren de sonar temazo tras temazo (“Hey Boy Hey Girl”, “Star Guitar” , “Out of control”…). I per a rematar, dos bisos en els que la gent no podia ni alenar. Realment sensacional.

I ja de cami a casa, i com a colofó, un parell d'horetes en arribar, tot gràcies a que no hi havia prou transport públic per a tot el món que volia anar-se'n.

Disabte 14

El primer grup que tocava a la Terminal O, els Editors, tingueren 35 minuts per demostrar del que eren capaços. Ens deleitaren en temes tant del primer com del segon treball, i especialment bé sonàren “An End Has a Start” i “Munich”, molt corejada.

En aquest moment començava una horeta d'estrés (que no està malament, tenint en compte que aixina va ser tota la edició pasada) amb The View, del que sols varem poder vore 20 minuts, i amb Phoenix, una altra espectacular actuació. Dels primers només varem poder escoltar tres temes, a destacar “Wasted Little Dj's”. Uns xavals de 18 anys que pareixia que duien tota la vida damunt d'un escenari; totalment recomanables. I arribà el torn d'una altra de les més esperades actuacions. Els francesos, amb el seu cantant Thomas Mars convertir en un showman (inclus es va pasar tota una cançó tirat a terra) varen fer una excelent selecció del seu repertori, del que tocàren sobretot temes del seu darrer treball, “It's never been like that”. Obriren en “Napoleon Says” i després en “Long Distance Call”. Increible. D'ahí pasaren a tocar un tema del seu primer treball, “Run run run” i una de les millors “Consolation Prizes”. A Destacar, “Funky Square Dance” i “Rally”. Tot un espectacle.

Si d'espectacle parlem, no podiem fallar als Flaming Lips, que començàren amb el seu cantant, Wayne Coyne passejant damunt del públic en una bombolla gegant. A partir d'ahí, Pares Noel, Extraterrestres i una bona dosi de confetti. Insuperable espectacle visual. Llàstima que la veu no estiguera a la altura de temes tan increibles com “Race for the Prize”, “Free Radicals” o la increible “Do You Realize”, en la que acabàren el concert.

Sense la actuació de Mika, esperàrem als Arcade Fire un poquet; no sense abans pasar a vore que feien Astrud (per fi un grup que canta en castellà!). Com sempre, Genís amb les seues sabates de tacó, que més que tocar el baix feia equilibrisme. Sonàren temes del seu nou treball, “Tu no existes”, i dels clàssics que ens va donar temps a escoltar, “Esto debería acabarse aquí” i “Todo nos parece una mierda”. Ara el torn dels canadencs. Amb un só impecable, i una escenografia que només es podia intuir (va ser el concert més plé de la nit), sonàren temes dels seus dos treballs. A Destacar, “Black Mirror”, “Neighbourhood 2” o la increible “Rebellion”. Impresoinants i milimétrics.

Una altra actuació que vaig esperar a primera fila mes de 30 minuts abans, va ser la dels Bloc Party. Tal volta per l'espectativa que m'havia creat, tal volta perqué l'escenografia deixava prou que desitjar, vaig acabar tenint la sensació de que al concert li va faltar algo; No obstant, el só va ser molt bó, i la selecció de temes prou acertada. Temes com “Positive Tension”, en el que van obir, em ficaren els pels de punta. Més tard arribaren “Blue Light”, “Hunting for Witches”, “Pioneers” o “Like Eating Glass”; un concert que em va tocar la fibra sensible, sobretot quan tancàren amb “Helicopter”.

I ja per acabar, ens tocava Scissor Sisters que, i tot s'ha de dir, no vaig poder aguantar fins el final (ja sebau que l'edat no perdona). Sincerament, crec que si no vaig aguantar va ser perqué el concert no animava tant com s'esperava d'ells. No se ben bé si per l'hora o pel propi cansanci.

I per a fer uno d'estos resums que sempre s'han de fer, hi ha que dir que l'edició d'enguany del Summercase va congregar el doble d'asistents que l'any passat, es a dir, 109.000 persones; que han corregit el problema del solapament dels caps de carell, i que a Madrid fa més calor que a Barcelona, encara que el ambient és més festiu.

29/6/07

Cronica Aterciopelados a la sala El Loco (28-06-07)

Cronica Aterciopelados Sala El Loco 28-06-07

Amb una hora de retard, sense telonero per causes familiars i la sala pràcticament plena, pujaven al escenari els Colombians Aterciopelados, molt tímids al principi, per a presentar el seu nou treball, “Oye”, després d’uns anys de projectes paral.lels. A l’escenari, unes orelles gegants ambientaven l’espectacle que estàvem a punt de vore.

Començàren tocant les darreres cançons; “Complemento”, “Don dinero” o “Que te Besen” sonàren potents i optimistes. Però on es va notar que la gent coneixia be el grup va ser quan tocàren els classics. Per les nostres orelles pasaren “Maligno”, “El Estuche”, “Florecita rockera”, “Luz azul” o “El Album” . I per fi, quan pareixia que la cosa no podia millorar, sonà “Bolero Falaz”, I el Loco es venia baix.

Una Andrea Echeverri pletórica I molt xarraora presentà també temes tant del seu projecte paral.lel com el del seu company de grup, Héctor Buitrago. Ja al final, un alter pujó d’adrenalina, quan tocaren “Candela”, amb el public corejant una I altra vegada. Per a resumir, casi dues hores de bona música pop I rock, folclore colombià I una bona dosi de bon rollo, en una de les sales més especials de València.

12/6/07

Especial Summercase 2007

No podiem deixar escapar l'oportunitat de fer un especial d0un dels millors festivals de musica de l'estiu:

1. Dj Shadow - Building steam with a grain of salt (del disc "In tune/on time", 2002)
2. Air One hell of a Party (del disc "Pocket symphony", 2007)
3. Phoenix - Consolation Prizes (del disc "It's never been like that", 2006)
4. Bloc Party - Hunting for witches (del disc "A weekend in the city", 2007)
5. Jesus & Mary Chain - 33 1/3 (del single "I hate rock & roll", 1995)
6. Editors - Blood (del discThe back room", 2005)
7. PJ Harvey - Rid of me (del disc "Rid of me", 1993)
8. Scissor sisters - Comfotably numb (del single "Comfortably Numb", 2004)

10/6/07

Set list 5/06/07

El FIB arriba amb una nova edició els dies 19-20-21-22 de Juliol a Benicàssim i ací teniu el primer programa especial dedicat al festival:

1-Iggy Pop and The Stooges- You can't have friends (del disc "Weirdness", 2007)
2-Dinosaur Jr- Freak Scene (del disc "Bug", 1988)
3-Wilco- Either way (del disc "Sky blue sky", 2007)
3-Calexico- Quattro (del disc "Feast of Wire, 2003)
4-Najwajean- Mind your head (del disc "No blood", 1998)
5-Los Planetas-Todos los periódicos mienten (inèdita, del recopilatori RockDeLux)
6-Muse- Starlight (del disc "Black holes and Revelations", 2006)
7-The Hives- Die, all right (del disc "Veni, vidi, vicious", 2000)
8-Armand Van Helden-MyMyMy (del disc "Nympho", 2005)

30/5/07

Set List 29-05-07

Aquest contestador va ser un especial del Primavera Sound 2007:

1. Comets on Fire - Wild Whiskey (del disc "Blue Cathedral", 2004)
2. Girls Against boys - Tweaker (del disc "You can't fight what you can't see", 2002)
3. Built to Spill - Wherever you go (del disc "You in reverse", 2006)
4. Ted Leo & The Farmacists - Who do you Love? (del disc "Living with the Living", 2007)
5. The Good, The Bad & The Queen - Three Changes (del disc "The Good, The Bad & The Queen", 2007)
6. Peluze - Stereotalks (del EP "!?", 2005)
7. The Apples in Stereo - Can you feel it ? (del disc "New Magnetic Wonder", 2007)
8. Modest Mouse - Dashboard (del disc "We we're dead before the ship even sank", 2007)

23/5/07

Set List 22-05-07

Al Contestador Pre-electoral parlàrem dels concerts que vindran el cap de setmana, i avançàrem alguns dels que vindran próximament:

1. Josh Rouse - It's the night time (del disc "Nashville", 2005)
2. Lemonheads - Mrs. Robinson (del disc "It's a shame about Ray", 1992)
3. Facto delafé y las flores azules - La fuerza (del disc "Facto delafé y las flores azules vs el monstruo de las Ramblas", 2006)
4. Nacho Vegas - Baby Cat Face (del disc "Actos inexplicables", 2001)
5. Fernando Alfaro y los alienistas - los cuatro vientos (del disc "Carnevisión", 2007)
6. Travis - Driftwood (del disc "The Man Who", 1999)
7. Pearl Jam - Alive (del disc "Ten", 1992)
8. The International Noise conspiracy - Smash it up (del disc "Survival sickness", 2000)
9. Faithless - God is a Dj (del disc "Forever Faithless: Greatest Hits", 2005)

9/5/07

Set List 08-05-07

Al Contestador de hui hem repasat tota l'actualitat concertera que vindrà a València próximament:

1. Vive la Fete - Maquillage (del disc "Nuit Blanche", 2003)
2. Jay Jay Johanson - She doesn't live here anymore (del disc "Long term physical effects are not yet known", 2007)
3. Babasónicos - El Colmo (del disc "Anoche", 2005)
4. The Soundtrack of our Lives - Infra Riot (del disc "Behind the Music", 2001)
5. Los Planetas - Reunión en la cumbre (del disc "La leyenda del espacio", 2007)
6. Lemonheads - Confetti (del disc "It's a shame about Ray", 1992)
7. Dean & Britta - I Deserve It (del disc "L'avventura", 2003)
8. Incubus - Summer Romance (del disc "S.C.I.E.N.C.I.E.", 1997)
9. Sidonie - Boheme (del disc "Fascinado", 2005)

25/4/07

Set List 24-04-07

Després d'un temps inactiu, el Contestador de Brian tornà amb moltes novetats, com els festivals més importants:

1. Christina Rosenvinge - Liar to Love (del disc "Continental 62", 2006)
2. Najwajean - Like those roses (del dis "No blood", 1998)
3. Phoenix - Consolation Prizes (del disc "It's never been like that", 2006)
4. The Killers - When your were young (del disc "Sam's town", 2006)
5. Los Planetas - Reunión en la cumbre (del disc "La Leyenda del espacio", 2007)
6. Standstill - noticias del frente (del disc "Vivalaguerra", 2007)
7. Scissor Sisters - Take your mama (del disc "Scissor Sisters", 2004)

20/3/07

Set List 20-03-07

Al contestador d'aquesta nit hem parlat de dos dels festivals més importants del panorama nacional, com son el Creamfields i el Sónar, aixina com dels concert más interesants que vindràn:

1. Sidonie - Dos Murciélagos (del disc "Fascinado", 2005)
2. Los Planetas - Que no sea Kang, por favor (del disc "Unidad de desplazamiento", 2000)
3. Grupo de expertos solynieve - Claro y meridiano (del disc "Alegato meridional", 2006)
4. Aeropuerto - Destello (maqueta)
5. Olimpic - Danke (maqueta)
6. Mogwai - I know you are but what am I (del disc "Rock Action", 2003)
7. Facto delafé y las flores azules - La Fuerza (del disc "Facto delafé y las flores azules vs. el monstruo de las ramblas", 2005)
8. Basement Jaxx - Good Luck (del disc "Kish Kash", 2003)
9. The Prodigy - Voodoo People (del disc "Music for the jilted generation", 1995)

13/3/07

Set List 13-03-07

Al programa es va parlar de concerts que vindran, aixina com les novetats discogràfiques més rellevants:


1. Audioslave - Exploder (del disc "audioslave", 2002)
2. The Unfinished Sympathy - This Living Kills (del disc "Rock for food", 2004)
3. Francisco Nixon - Benderas Rojas (del disc "Es Perfecta", 2006)
4. Arctic Monkeys - A Certain Romance (del disc "Whatever people say I am, That's what I'm not, 2006)
5. Wolfmother - Witchcraft (del disc "Wolfmother", 2006)
6. The White Stripes - Blue Orchid (del disc "Get behind me, Satan", 2005)
7. Bjork - Joga (del disc "vespertine", 1997)
8. Dntel - Umbrella (del disc "Life is full of posibilities", 2001)
9. Iron and Wine - Such Great Heights (de la B.S.O "Algo en común", 2004)
10. The Postal Service - Such Great Heights (del disc "Give Up", 2003)

12/3/07

The Unfinished Sympathy al Wah Wah, 8 de març de 2007

Amb una hora i mitja de retard, cosa que s'està convertint en costum al Wah Wah, es presentàren The Unfinished Sympathy, amb molta energia; venien a presentar el seu darrer treball, "We push, you pull".

Començaren dolcets, amb "rainfrogs", preciosa. A partir d'eixe moment, moltes cançons del anomenat darrer treball; especialment be sonaren "I'm a lone wolf, babe", "Spy in the rye", "Sharpshooter" o "Little Scratches", impressionant.

Hi hagué lloc per als temazos clàssics com "This Living Kills" o "Rock for food", i la part més potent la guardaren per al primer bis, amb trallazos com "An investment in logistics" o "I Killed her but that's not the point".

Amb el public embogit, eixiren al segon bis, cansats però molt contents, en el que ens oferiren dos temes del darrer treball, "Catenaggio" i acabant de la millor manera imaginable, amb "Teletransport Please".

En resum, tot un exemple de professionalitat i ganes... esperem vore-los molt prompte per ací una altra vegada.

7/3/07

Set List 06-03-07

Al programa parlàrem de L'Observatori 2007, aixina com altres festivals i novetats musicals, com Ash o The Rentals:

1. Jay Jay Johanson - So tell the girls that I am back in town (del disc "Whiskey", 1997)
2. Bright Eyes - Hit The Switch (del disc "Digital Ash in a digital Urn", 2005)
3. Sonic Youth - Rocket Silver (del disc "Daydream Nation", 1988)
4. Black Mountain - Don't run our hearts around (del disc "Black Mountain", 2005)
5. The Unfinished Sypmathy - Teletransport please (del disc "We push, you pull", 2006)
6. Ash - I Started a Fire (tema del nou treball, sense titol ni data)
7. The Rentals - The Man with two brains (tema del nou treball, sense ttol ni data)
8. Kasabian - Stuntman (del disc "Empire", 2006)

28/2/07

Set List 27-02-07

El Summercase va ser el protagonista d'aquest contestador de Brian, a més, repasàrem alguns dels discos més rellevants que vindran a 2007:

1. Dj Shadow - Organ Donor (del disc "in tune/on time", 2002)
2. The Jesus & Mary Chain - I hate rock & roll (del disc "I hate rock & roll", 1995)
3. Pj Harvey - Good Fortune (del disc "Stories form the city, stories from the sea", 2000)
4. Arcade Fire - Neighbourhood #1 (del disc "Funeral", 2004)
5. Muse - NewBorn (del disc "Origin of symmetry", 2001)
6. Red Hot Chilli Peppers - Desecration smile (del disc "Stadium Arcadium", 2006)
7. Ash - Meltdown (del disc "Meltdown", 2004)
8. Queens of the stone age - No one knows (del disc "Songs for the deaf", 2002)
9. Asian Dub Foundation - Rise to the challenge (del disc "Enemy of the enemy", 2003)




Asian Dub Foundation al Festimad 2003 Foto: Iván Navarro

22/2/07

Set List 20-02-07

Al programa es va parlar dels festivals més significatius que han donat a conéixer els seus cartells, com el Primavera Sound 2007:

1. Spiritualized - Come Together (del disc "ladies and gentlemen, we are floating on space", 2997)
2. Wilco - War on war (del disc "Yankee hotel foxtrot", 2002)
3. Los Planetas - Desaparecer (del disc "Una semana en el motor de un autobus", 1998)
4. Huecco - Pa' mi guerrera (del disc "Huecco", 2006)
5. The Magic Numbers - This is a song (del disc "Those the brokes", 2006)
6. Dinosaur Jr. - Almost Ready (primicia del nou disc "Beyond", 2007)
7. The Shins - Sea Legs (del disc "Wincing the night away", 2007)
8. Bloc Party - Hunting for witches (del disc "A Weekend in the city", 2007)

14/2/07

Set list 13-02-07

Aquest programa va ser un xicotet especial sobre dos asuntes ben diferents: Jeff Buckley, mite musical que va influenciar moltes bandes, i els Klaxons, proclamats com la nova sensació musical de 2007:

1. Patti Smith - Gloria (del disc "Horses", 1975)
2. Arctic Monkeys - Fake Tales of San Francisco (del disc "Whatever People Say i Am, That's What i am not", 2006)
3. Jeff Buckley - Mojo Pin (del disc "Grace", 1994)
4. Radiohead - Everything in it's right place (del disc "Kid A", 2000)
5. Muse - Muscle Museum (del disc "Showbiz", 1999)
6. Rufus Wainwright - Memphis Skyline (del disc "Want two", 2004)
7. Klaxons - Atlantis to interzone (del disc "Myths of the near future", 2007)
8. The Rapture - Echoes (del disc "Echoes", 2003)
9. Test-icicles - What's your damage (del disc "For screening purpouses only", 2005)
10. Hot Chip - And I Was a boy from school (del disc "Warning", 2006)

7/2/07

Set List 06-02-07

Al contestador de hui s'ha parlat de grans concerts que venen a nivell estatal com Jet o Nine inch Nails, i també de nous discos de grups com Arctic monkeys:

1. The Strokes - I Can't Win (del disc "Room on fire", 2003)
2. Kings of Leon - Spiral Staircase (del disc (Youth abd young Manhood", 2003)
3. Arctic monkeys - The wiew from the afternoon (del disc "Whatever people say I am, that's what I am not", 2006)
4. Aina - Test Drive (del disc "Aina", 1999)
5. Mando Diao - Down in the past (del disc "Hurricane Bar", 2005)
6. Jet - Lazy Gun (del disc "Get Born", 2003)
7. Yayhoos - Where's your boyfriend at (del disc "Put the hammer down", 2006)
8. Atom Rhumba - Body Clock (del disc "Amateur universe", 2007)
9. Nine inch Nails - Just like you imagined (del disc "The Fragile", 1999)
10. Marilyn Manson - mOBSCENE (del disc "Lest we forget", 2004)

30/1/07

Set List 30-01-07

Aquest programa va ser casi exclusivament de noticies, algunes bones, com la reunió de Led Zeppelin, i altres tristes com la separació de Pretty Girls Make Graves:

1. Police - Roxanne (del disc "Outlandus D'amour", 1978)
2. Led Zeppelin - Whole lotta love (del disc "II", 1969)
3. Pearl Jam - Spin the black circle (del disc "Vitalogy", 2994)
4. Pretty Girls Make Graves - This is our emergency (del disc "The New Romance", 2003)
5. Athlete - Half light (del disc "Tourist", 2005)
6. BRMC - Still suspicious holds you tight (del disc "Howl", 2005)
7. Coldplay - In My Place (del disc "A Rush of blood to the head", 2002)
8. The Tears - Lovers (del disc "Here comes the Tears", 2005)
9. Smashing Pumpkins - I am one (del disc "Gish", 1991)

25/1/07

Crònica "Riders on the Storm" (14 de Gener al Greenspace)

Amb una cua de públic que s'extenia al llarg de tot el carrer Juan Verdeguer en València i a les portes del recinte Heineken-Greenspace, els Riders on the storm es feien esperar durant més d'una hora el passat diumenge 14 de Gener... una hora de retard plena d'emocions i de tensions.. cançons dels Doors corejades pels fans, aglomeracions, xiulits ... el públic no fallava en la primera ocasió en què els ex-Doors tocaven a la ciutat de València, en este cas de la mà de la promotora Tranquilo Música.. recordar que fa uns anys tocaren a Benidorm com a The Doors of the 21th century..

Passada eixa hora d'espera, la sala Greenspace començava a omplir-se de gent, i amb el recinte preparat per a tindre una acústica brillant, començaven a sonar les primeres notes de l'obra clàssica "Carmina Burana" amb l'escenari a fosques i buit i la veu en off que deia “Ladies and gentlemen, from Los Angeles, California.. Riders on the Storm”...Va ser en un dels clímax del tema musical quan començaren a aparèixer els protagonistes: Ray Manzarek, i Robby Krieger, teclat i guitarra, membres fundadors de The Doors, juntament a Ian Astbury, cantant de The Cult. Baixista i bateria acompanyaren a la llarga llista de hits que foren interpretats per aquesta banda mítica, que amb les seues actuacions precisament també rep homenatge a altre personatge mític com és Jim Morrison.

Sonaren clàssics, començant el concert amb "Roadhouse Blues" amb un Manzarek totalment entregat fins i tot tocant el teclat amb el peu!, seguidament el torn de les maraques que Ian Astbury tocava en "Break on through", un Ian totalment posat en el paper que li tocava en esta ocasió, amb cabell curt i barba a l'estil de l'última etapa de Jim, ulleres de sol i xupa. El gran blues "Love me two times" dugué a l'escenari un duel entre teclista i guitarra, continuant amb la psicodelia de "When the music is over" i "Whisky bar", altre dels temes gran corejats abans, durant i després del concert. "Back door man", "Five to one" on Ray s'extengué presentant la cançó i queixant-se de la situació política als EEUU als anys 60, que malauradament ha continuat fins a l'actualitat amb Bush. A continuació el parèntesi del concert: el solo de guitarra espanyola com a intro de "Spanish Caravan", molt més llarga que al tema original... El concert acabava amb "Touch me" amb una introducció a mode d'homenatge del tema "Sex Machine" de James Brown , "L.A. Woman", gran aclamada i "Riders on the storm", darrer tema que la banda gravà amb Jim Morrison i que dóna nom al grup... deixant per al bis "Light my fire", on l'audiència vivia un entusiàstic i emotiu final de concert.

En resum, un concert que donà peu a les emocions dels més nostàlgics, on s'evitaren referències morboses a Jim Morrison (cosa que es va repetir una i altra vegada en Benidorm fa 3 anys, amb la projecció d'una foto gegant seua a l'inici del concert i amb les dedicatòries fetes pels membres de la banda).. i on es trobaren a faltar temes com "The End", però que a la llarga, a més d'u li va posar la pell de punta...



Crónica : Mireia Romaguera
Fotos : Iván Navarro

24/1/07

Set List 23-01-07

Al Contestador de Brian es va parlar de nous discos com el de Deluxe o Maximo Park, aixina com noticies dels festivals que vindràn:

1. Rage Against the Machine - Wake Up (del disc "Rage Against the Machine", 1992)
2. Tool - The Pot (del disc "10,000 Days", 2006)
3. Standstill - Noticias del frente (del disc "Vivalaguerra", 2006)
4. Sebadoh - Weird (del disc "The Sebadoh", 1998)
5. Mäximo Park - The Coast is always changing (del disc "A certain trigger", 2005)
6. Deluxe - A town that I Love now (del disc "Not what you had Thought", 2001)
7. Travis - Why does it always rain on Me (del disc "The Man who", 1999)
8. El Alpinista - La Muñeca asesina (del disc "Mundo Pequeño", 2006)
9. Standard - The Happy Song (del disc "3,000 v - 40,000 w", 2006)




Deluxe al Wintercase 2003 Foto: Iván Navarro

18/1/07

Set List 16-0-07

Al programa es va parlar dels concerts que vindràn próximament, aixina com algunes de les primeres confirmacions de festivals com el Primavera sound o el Summercase:

1. Kaiser Chiefs - Ruby (del disc "Yours truly, angry Mob", 2007)
2. The Good, the bad & the Queen - Kingdon of doom (del disc "The Good, the bad & the Queen", 2007)
3. The Doors - Spanish Caravan (del disc "Waiting for the sun", 1968)
4. Facto delafé y las flores azules - Fuzz (del disc "Facto delafé y las flores azules vs. el monstruo de las ramblas", 2006)
5. Ciudadano - Marburg (del disc "Libros de viajes", 2006)
6. Yann Tiersen - Le Moulin (del disc "C'etat ici", 2002)
7. The Unfinished sympathy - Sharpshooter (del disc "We push you pull", 2006)
8. Built to spill - Sidewalk (del disc "Keep it like a secret", 1999)
9. Chemical Brothers - Blockin' rock Beats (del disc "Singles '93-'03", 2003)




Facto Delafé Y Las Flores Azules. foto: Iván Navarro

10/1/07

Set List 09-01-07

Al primer programa de 2007 repasàrem les noticies més destacades de les festes, aixina com els concerts més interesants i novetats discogràfiques:

1. James Brown - Sex Machine (del disc "Sex Machine", 1970)
2. The Doors - Riders on the storm (del disc "L.A. Woman", 1971)
3. Morrisey - The never played symphonies (del disc "Irish blood, English heart", 2004)
4. Smashing Pumpkins - 1979 (del disc "Mellon Collie & Infinite sadness", 1994)
5. Facto Delafé y las flores azules - Mar el poder del mar (del disc "Facto Delafé y las flores azules vs. el Monstruo de las ramblas", 2006)
6. Kasabian - Me plus one (del disc "Empire", 2006)
7. Phoenix - Onte time too many (del disc "It's never been like that", 2006)
8. Stereophonics - Dakota (del disc "language, sex, violence, other?", 2005)
9. CSS - Let's make love and listen to the death from above (del disc "Cansei de ser sexy", 2006)