En la seua línea, la banda belga formada per l'ex-dEUS Danny Mommens i la característica veu de Els Pynoo, vingueren a oferir a la sala Heineken de Madrid un set de música de ball en tota regla. Digital 21 telonejà amb una mescla d'electrònica potent, amb bateria acústica i sintetitzadors, i projeccions de vídeo. La veu del cantant, asombrosament pareguda a la d'Alaska, suavitzava els temes que d'alguna manera arribaven a l'apoteosi musical. Com no, i a mena d'homenatge, sonà "Quiero ser santa" de Parálisis Permanente.
Per la seua banda, més d'una hora estigueren en escena Vive la fête, bàsicament presentant el seu darrer treball "Jour de Chance", però on no faltaren temes com "Touche Pas", "Nuit Blanche" " Noir Desir" o "Maquillage", temes que feren a l'audiència despegar en un atac d'eufòria i ambient de ball.
Venien acompanyats de baixista, bateria i teclat, als quals, probablement inconscientment, Danny anava dirigint en les entrades, breaks, solos... Per la seua banda, la cantant Els , seductora, amb un mallot, calces de reixeta i descalça per l'escenari, cantant i ballant contínuament i de forma molt exagerada..
La sala Heineken plena, i demanant bis... tinguérem un bis de 5 temes i un remat final on tocaren versions de clàssics, feren pujar al públic a l'escenari i fins i tot Danny deixà la seua guitarra per a que el públic tocara, tot acabant al més pur estil noise, superenergètic i apoteòsic.
Per la seua banda, més d'una hora estigueren en escena Vive la fête, bàsicament presentant el seu darrer treball "Jour de Chance", però on no faltaren temes com "Touche Pas", "Nuit Blanche" " Noir Desir" o "Maquillage", temes que feren a l'audiència despegar en un atac d'eufòria i ambient de ball.
Venien acompanyats de baixista, bateria i teclat, als quals, probablement inconscientment, Danny anava dirigint en les entrades, breaks, solos... Per la seua banda, la cantant Els , seductora, amb un mallot, calces de reixeta i descalça per l'escenari, cantant i ballant contínuament i de forma molt exagerada..
La sala Heineken plena, i demanant bis... tinguérem un bis de 5 temes i un remat final on tocaren versions de clàssics, feren pujar al públic a l'escenari i fins i tot Danny deixà la seua guitarra per a que el públic tocara, tot acabant al més pur estil noise, superenergètic i apoteòsic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario