El segon Contestador de la temporada anava carregadet de concerts i festivals quetindrem próximament, com el Wintercase, el Greenspace, el Rockdelux Weekend o la Setmana de benvinguda de la Universitat de València:
1. Wedding Present - Always the quiet one (del disc "Take Fountain", 2005)
2. Ciudadano - La ciudad ausente (del disc "Libros de viajes", 2007)
3. Paul Weller - Dust and Rocks (del disc "Helliocentric", 2000)
4. Spiritualized - Lord let it rain on me (del disc "Amazing Grace", 2003)
5. Super Furry Animals - Carbon Dating (del disc "Hey Venus", 2007)
6. Editors - An end has a Start (del disc "An end has a Start", 2007)
7. Spoon - Rythm & Soul (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
8. Electric 6 - Pulling the plug in the party (del disc "Switzerland", 2006)
Programa:
16/10/07
14/10/07
Crònica Festa Presentació Wintercase-07
A Madrid ens estan començant a acostumar als horaris europeus de concerts... a les 20h començava la Festa de presentació del Wintercase 2007, que de mans de Sinnamon Promotions, convidava a Mishima, Spiritualized Acoustic Mainlines i a Soulsavers amb Mark Lanegan.
El passat 12 d'Octubre, la sala Joy a Madrid albergava un dels concerts de la gira de presentació d'este festival d'hivern... El català Mishima, a la guitarra, obria l'escenari d'esta sala, que a mode de teatre, tenia un encant especial. Mishima venia acompanyat d'un guitarra, i repassà temes antics i del seu "Set tota la vida", íntegrament en català, i recetment publicat per Sinnamon Records. La Joy s'anava omplint de gent acompanyant les melodies indie-pop de Mishima, un concert curt però que clarament els va servir com a promoció de grup.
A continuació, i obeint el lletrer de la pantalla gegant que demanava "silenci", i òbviament amb un silenci abrumador, començà a eixir a l'escenari el quartet de corda , instruments al muscle, que formen part de l'espectacle que l'ex-Spacement 3, porta a escena des de fa ja algun temps. Spiritualized Acoustic Mainlines repassa els temes de la banda anglesa des d'una perspectiva diferent, amb un toc clàssic (combinació del quartet de corda i del teclat Rhodes amb so tant característic), i amb un toc gospel (a càrrec de les coristes, que feren explotar el públic amb aplaudiments en "Oh happy Day").
Les coristes, el quartet de corda, el teclat, a la harmònica en alguns temes, i Jason Pierce a la guitarra, tots vestits de negre, acompanyats d'unes llums de colors que viatjaven per tota la sala, cap als palcs, cap a l'escenari... Tot dins d'eixa atmosfera que tant bé saben crear.
Un públic extremadament respectuós amb el talant relaxat i detallista del concert, un so de somni, amb temes com "Lord, Let it rain on me", "Cool Waves" o "Ladies and Gentlemen we are floating in the space"...
Spiritualized estigueren més d'una hora tocant.. és el típic concert del que acabes satisfet i desitjant comprar-te els discos que no tens del grup... i que tens el record friki de les ulleres de sol típiques en Jason Pierce i de les seues sabates, lluentes de color platejat, contrast immens amb la foscor de l'espectacle..
Tancaven cartell Soulsavers, amb el seua mescla potentíssima de soul, post-rock/electrònica, i amb la impressionant veu de Mark Lanegan, que a més d'u deixà amb la boca oberta. El cantant de Washington, conegut com a solista i també com a col·laborador en bandes com Queens of the stone age o membre fundador dels Screaming Trees, aportà la seua major de les virtuts a una nit redona, preàmbul del que ens espera al mes de Novembre al festival Wintercase 2007.
Crònica: Mireia Romaguera
El passat 12 d'Octubre, la sala Joy a Madrid albergava un dels concerts de la gira de presentació d'este festival d'hivern... El català Mishima, a la guitarra, obria l'escenari d'esta sala, que a mode de teatre, tenia un encant especial. Mishima venia acompanyat d'un guitarra, i repassà temes antics i del seu "Set tota la vida", íntegrament en català, i recetment publicat per Sinnamon Records. La Joy s'anava omplint de gent acompanyant les melodies indie-pop de Mishima, un concert curt però que clarament els va servir com a promoció de grup.
A continuació, i obeint el lletrer de la pantalla gegant que demanava "silenci", i òbviament amb un silenci abrumador, començà a eixir a l'escenari el quartet de corda , instruments al muscle, que formen part de l'espectacle que l'ex-Spacement 3, porta a escena des de fa ja algun temps. Spiritualized Acoustic Mainlines repassa els temes de la banda anglesa des d'una perspectiva diferent, amb un toc clàssic (combinació del quartet de corda i del teclat Rhodes amb so tant característic), i amb un toc gospel (a càrrec de les coristes, que feren explotar el públic amb aplaudiments en "Oh happy Day").
Les coristes, el quartet de corda, el teclat, a la harmònica en alguns temes, i Jason Pierce a la guitarra, tots vestits de negre, acompanyats d'unes llums de colors que viatjaven per tota la sala, cap als palcs, cap a l'escenari... Tot dins d'eixa atmosfera que tant bé saben crear.
Un públic extremadament respectuós amb el talant relaxat i detallista del concert, un so de somni, amb temes com "Lord, Let it rain on me", "Cool Waves" o "Ladies and Gentlemen we are floating in the space"...
Spiritualized estigueren més d'una hora tocant.. és el típic concert del que acabes satisfet i desitjant comprar-te els discos que no tens del grup... i que tens el record friki de les ulleres de sol típiques en Jason Pierce i de les seues sabates, lluentes de color platejat, contrast immens amb la foscor de l'espectacle..
Tancaven cartell Soulsavers, amb el seua mescla potentíssima de soul, post-rock/electrònica, i amb la impressionant veu de Mark Lanegan, que a més d'u deixà amb la boca oberta. El cantant de Washington, conegut com a solista i també com a col·laborador en bandes com Queens of the stone age o membre fundador dels Screaming Trees, aportà la seua major de les virtuts a una nit redona, preàmbul del que ens espera al mes de Novembre al festival Wintercase 2007.
Crònica: Mireia Romaguera
3/10/07
Primer programa de la temporada (2 Octubre)
Al primer programa de la temporada tinguerem un parell de convidats molt especials: la nova corresponsal a Madrid, Mireia, i el guitarrista de Love of Lesbian Juli Saldarriaga, en el que parlàrem del passat concert a València. També ferem un repas als festivals mes destacats d'aquest estiu.
1. Manta Ray - Don't push me (del disc "Torres de electricidad", 2007)
2. Massive Attack - Angel (del disc "Mezzanine", 1998)
3. Love of Lesbian- Noches reversibles (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
4. Love of Lesbian- Shiwa (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
5. Albert Hammond Jr. - Bright young thing (del disc "Yours to keep", 2006)
6. Phoenix - Rally (del disc "It's never been like that", 2006)
7. Aterciopelados - El álbum (del disc "Gozo poderoso", 2001)
Programa:
1. Manta Ray - Don't push me (del disc "Torres de electricidad", 2007)
2. Massive Attack - Angel (del disc "Mezzanine", 1998)
3. Love of Lesbian- Noches reversibles (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
4. Love of Lesbian- Shiwa (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
5. Albert Hammond Jr. - Bright young thing (del disc "Yours to keep", 2006)
6. Phoenix - Rally (del disc "It's never been like that", 2006)
7. Aterciopelados - El álbum (del disc "Gozo poderoso", 2001)
Programa:
1/10/07
Crònica "1r aniversari El Lorito"
La revista musical "El Lorito" celebrava el seu primer aniversari amb un cartell de nivell, els asturians Manta Ray i el cantautor de Texas Micah P. Hinson.El passat dissabte 29 de Setembre la Sala Heineken de Madrid, al voltant de les 20.30h, i amb un recinte ple, Manta Ray eixiren a l'escenari a repassar bàsicament temes del seu darrer "Torres de electricidad". Xabel, Nacho, José Luis i Frank aliniats a primera fila de l'escenari carregats de tensió i distorsió repassaren temes com "don't push me", amb una introducció on els 4 asturians feien efectes rítmics amb la veu, "mi dios mentira", dedicada als asturians afincats en Madrid i als madrilenys afincats en Astúries...
Tingueren alguns problemes tècnics puntuals en el teclat de Frank, i tocaren un tema nou en el què Frank i Xabel s'intercanviaren els instruments i la veu de José Luis recordava a les melodies més antigues de Manta Ray.
Un concert molt intens que donà pas al nord-americà Micah P. Hinson, que durant hora i mitja, acompanyat de la seua guitarra i del seu germà a la bateria mantenia a l'audiència ben desperta i gaudint del festival.
Micah no parà de bromejar durant tot el concert, es queixava del seu poble a Texas, duia una foto de la seua família (dona i 2 gosos) pegada en la guitarra, deia que no tenia pressupost per a dur una banda, i no parava de fumar. Repassava temes de la seua discografia i fins i tot presentava temes nous, alguns ja gravats i altres encara com a idees inicials, com bé ell comentava. Vestit bàsicament de texà, amb els jeans i una gorreta, comunicava moltíssim amb el públic, el feia riure i sobretot gaudir des de les melodies més suaus als crits més esgarrifadors.
En fi, un horari poc habitual, amb un festival on a les 23.30h ja estava tot venut, però amb una intensitat envejable. Enhorabona a "El lorito", esperem amb impaciència el segon aniversari.
Crònica: Mireia Romaguera
Suscribirse a:
Entradas (Atom)