25/1/07

Crònica "Riders on the Storm" (14 de Gener al Greenspace)

Amb una cua de públic que s'extenia al llarg de tot el carrer Juan Verdeguer en València i a les portes del recinte Heineken-Greenspace, els Riders on the storm es feien esperar durant més d'una hora el passat diumenge 14 de Gener... una hora de retard plena d'emocions i de tensions.. cançons dels Doors corejades pels fans, aglomeracions, xiulits ... el públic no fallava en la primera ocasió en què els ex-Doors tocaven a la ciutat de València, en este cas de la mà de la promotora Tranquilo Música.. recordar que fa uns anys tocaren a Benidorm com a The Doors of the 21th century..

Passada eixa hora d'espera, la sala Greenspace començava a omplir-se de gent, i amb el recinte preparat per a tindre una acústica brillant, començaven a sonar les primeres notes de l'obra clàssica "Carmina Burana" amb l'escenari a fosques i buit i la veu en off que deia “Ladies and gentlemen, from Los Angeles, California.. Riders on the Storm”...Va ser en un dels clímax del tema musical quan començaren a aparèixer els protagonistes: Ray Manzarek, i Robby Krieger, teclat i guitarra, membres fundadors de The Doors, juntament a Ian Astbury, cantant de The Cult. Baixista i bateria acompanyaren a la llarga llista de hits que foren interpretats per aquesta banda mítica, que amb les seues actuacions precisament també rep homenatge a altre personatge mític com és Jim Morrison.

Sonaren clàssics, començant el concert amb "Roadhouse Blues" amb un Manzarek totalment entregat fins i tot tocant el teclat amb el peu!, seguidament el torn de les maraques que Ian Astbury tocava en "Break on through", un Ian totalment posat en el paper que li tocava en esta ocasió, amb cabell curt i barba a l'estil de l'última etapa de Jim, ulleres de sol i xupa. El gran blues "Love me two times" dugué a l'escenari un duel entre teclista i guitarra, continuant amb la psicodelia de "When the music is over" i "Whisky bar", altre dels temes gran corejats abans, durant i després del concert. "Back door man", "Five to one" on Ray s'extengué presentant la cançó i queixant-se de la situació política als EEUU als anys 60, que malauradament ha continuat fins a l'actualitat amb Bush. A continuació el parèntesi del concert: el solo de guitarra espanyola com a intro de "Spanish Caravan", molt més llarga que al tema original... El concert acabava amb "Touch me" amb una introducció a mode d'homenatge del tema "Sex Machine" de James Brown , "L.A. Woman", gran aclamada i "Riders on the storm", darrer tema que la banda gravà amb Jim Morrison i que dóna nom al grup... deixant per al bis "Light my fire", on l'audiència vivia un entusiàstic i emotiu final de concert.

En resum, un concert que donà peu a les emocions dels més nostàlgics, on s'evitaren referències morboses a Jim Morrison (cosa que es va repetir una i altra vegada en Benidorm fa 3 anys, amb la projecció d'una foto gegant seua a l'inici del concert i amb les dedicatòries fetes pels membres de la banda).. i on es trobaren a faltar temes com "The End", però que a la llarga, a més d'u li va posar la pell de punta...



Crónica : Mireia Romaguera
Fotos : Iván Navarro

No hay comentarios: