La nova aposta de Sinnamon Promotions amb este doble festival a Madrid i Barcelona, i l'electrònica entre mans, aglutinà a moltíssima gent a l'Auditori Juan Carlos I de Madrid el passat 14 de Setembre de 2007.
El recinte, un tant atípic, fou un auditori gegant a l'aire lliure, on la gent es distrubuïa per a ballar tant al cercle central com per les grades des d'on es podien vore els concerts amb molta més comoditat. El recinte a les 20h de la vesprada ja estava pleníssim i la gent ja ballava a primera fila, evidentment era d'esperar per tractar-se d'un festival purament electrònic... Les barres, banys i màquines de tabac, darrere del tot, darrere les grades, una barra circular gegant que recorria tot el recinte...
L'escenari estava muntat de manera que els DJs punxaven davant a l'alçada del "foso", i des de primera hora (el cartell s'obria a les 17h) els DJs anaren succeïnt-se amb el públic cada vegada més animat..., fins i tot la pluja, que aparegué esporàdicament, no va impedir que al Weekend Dance anara pujant la temperatura. L'escenari en sí albergà les actuacions de Digitalism Live (amb qui començà a entrar un poc el rock en la nit), Soulwax nite versions Live (amb unes bases d'electrònica fetes amb la pròpia bateria elèctrica, i uns tocs als samplers clàssics) i Massive Attack, que amb mitja hora de retard omplia l'escenari amb sons contundents i aptes per a l'evassió.
La pregunta del milió era com quadrava en el cartell la banda de Bristol en un context de festa-de-ball devastadora... A les 00.30 Massive Attack eixien a l'escenari, dos bateries, guitarra, baix, teclat i les veus de Robert del Naja i Grant Marshall, amb les típiques col·laboracions en temes com "Angel" (on el públic, al més pur estil de concert de Brit Pop, corejava la lletra), o en "Tear Drop". Un concert d'una hora on repassaren bàsicament temes dels seus darrers treballs, "Mezzanine" i "100th Window", temes que sonaren potentíssims, acompanyats de projeccions, i que crearen una atmosfera increiblement atrapadora... Uns greus que sonaven potentíssims, grans temes que te feien sentir la música , voler tancar els ulls i deixar-te dur... El resultat de tot açò és que el públic, malgrat estar en un ritme frenètic de ball durant tota la vesprada nit, va saber baixar un poc i canviar el xip per a este concert en el que a la primera nota de cada tema ja s'escoltaven crits del públic que reconeixia la cançó. D'aquesta manera, un dels grups altament esperats al festival va complir al 100%, amb Robert i Grant agraïnt moltíssim al públic el seu suport i presentant a les diferents veus que eixien a col·laborar...A les 2 .30 de la matinada era el torn de Faithless, passant de l'electrònica més potent, en temes tan corejats com "God is a DJ", a temes més chill out i amb ritmes tribals. Altre concert digne de ser destacat, amb un públic totalment volcat... Des de la barra, al final de les grades, es podia vore fàcilment com la multitud gaudia, totes les grades de peu, tot el mon amb els braços en alt...
Els 2ManyDJ's ho tenien fàcil, el públic venia animadíssim... eixiren a l'escenari a les 3.30, hora i mitja amb estos artistes del vinil, als quals seguiria Sven Väth i a les 6.30 Carl Craig... Tota una nit d'electrònica concentrada, la primera edició del Weekend Dance, que així com s'ha consolidat el Wintercase o el Summercase, esperem entre a formar part de la nostra agenda anual de festivals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario