No, no es que vaja a fer la crónica del festival com si fora un resum d’un partit de futbol, sino que aquest festival podria ser perfectament “el festival en el que tens que mirar constantment l’hora”. I es que Sinnamon, els organitzadors del Summercase 2006, experimentats en fer concerts per bona part del territori estatal, han dut un cartell que aglomera tantes bones actuacions que no queda mes remei que vore molts concerts a trossos. Aixina, anem a observar el minut a minut del Summercase Barcelona 2006:
Divendres 14 de Juliol :
17:30H . Entre al festival (que encara no ha obert al públic) per a pegar una miradeta, mirar els diferents stands (que que estàn montats) i ubicar-me per a calcular el temps entre Terminals (escenaris) per als diferents concerts que tindré que córrer per a vore; Note que les terminals están molt prop entre si, i no se si es creuará la música.
19:00H . Comença a ploure just en el moment en el que obrin les portes, un hora tard del previst. L’actuació dels primers grups encara no ha començat, i per el que sembla, encara tardarán un poc
19:30 H . Alex Torío és la primera actuació del festival: 1 Hora tard, el cantautor cátala comença tímid, front a una sala quasi buida; com passa a molts festivals, la gent arribarà quan comencen els grans caps de cartell.
20:15H . Dirty Pret Things a la terminal O. Ja Hi ha prou gent, i es que el ex-cantant dels Libertines, Carl Barat, es un dels personatges d’aquest festival; comencem en molt d’ànim, ficant-se al públic a la butxaca. Em pregunte si tocaran cançons dels Libertines, i a la tercera cançó isc de dubtes quan toquen “Death on the Stairs”, un dels millors temes (a nivell personal). Sense temps d’alenar toquen “Bang Bang you’re dead” i la gent es torna boja; van pasant temazos com “I get along” (una altra vegada Libertines), i acaben en “Deadwood”, enérgica i segons l’ovació del públic, un gran encert per acabar.
21:00H . Vaig corrent a vore Shout out Louds, un altre grup que tinc ganes d’escoltar; en estos moments està acabant “The Boyfriends”, amb un públic que ara arriba en masa a vore al següent grup.
21:25H . Shout out Louds sonen perfectes, exceptuant acoples momentanis. La veu de Adam sona increible (té cert aire a Robert Smith). Puja la violinista, i comencen a tocar temes preciosos com “Oh Sweetheart” o “Please please please”. Estan tocant temes nous també, i seguixen la linea del grup; per acabar, toquen una increible “Shut your eyes”, que acaba fundint-se en una versió techno de la mateixa cançó, mentres abandonen el escenari.
22:15H . Mentres sope veig un dels millors moments del festival: Adam green cantant “Emily” traduida al castellà; tot un desafiament. Un parell de cançons mes avant la tocaria en anglés.
23:05H . Super furry Animals comencen pletórics; Gruff Rhys du un casco gegant que li tapa la cara (te que estar morint-se de calor, pero és molt divertit vore-lo); ara em done conter que és un homenatge als Daft Punk. Un dels temes més celebrats es “Juxtapozed with U”, que fa al public vibrar.
23:20H . Tindria que moure, en breu comença Midlake, pero sona “Rings around the World” i després “Golden Retriever”, i no puc evitar quedar-me. Conforme me’n vaig, em done conter de que sona impresionant; de moment al festival no se li pot demanar més bon só.
23:40H . Comencen Midlake amb ganes d’agradar, i una cantitat impresionant d’instruments (jo he contat 6 teclats per a 3 persones, a banda de guitarres i baix). Sonen molt intensos, i encara que només em dona temps a escoltar 4 temes, han tocat un temazo com “They cannot let it expand”.
00:00H . The Cardigans, uns dels plats forts de hui ixen en menys públic de l'esperat. La banda s’entrega, sobretot Nina Persson i el baixista, Magnus Sveningsson. Toquen temes de tots els seus discos, i han sonat especialment bones “Hanging Around” (espectacular solo de guitarra), “For What it’s Worth”,”You’re the Storm” o “Do you Believe”. Evidentment, tocaren “Lovefool” (una de les més aclamades), “Erase & Rewind” i “My favourite Game”, en la que acabaren. L’únic tema que he trobat a faltar ha sigut “Carnival”, pero en linies generals ha sigut un gran concert, en cançons prou mes potents que el disc.
01:05H . Vaig corrent a vore Daft Punk. Quan entre en el foso, me done conter de que han ficat una tela negra per a que no es veja l’escenari, i de que no havia vist mai tant de fotógraf reunit.
01:40H . Comença prou tard, pero no importa, ja que pareix que la gent del fórum sencer estiga aci. Han montat un escenari espectacular. Comença el bailoteo, i mire l’hora; hi ha que anar a Massive Attack. En eixe moment sona “Around The World”, fundint-la amb “Harder, Better, Stronger, Faster”, i el meu cos no respón a la meua ment i es queda ballant; este festival va a acabar en la meua salut.
02:15H . Massive Attack están complint les meues expectatives i molt més. Está sonant increible. Es pot dir que no hi ha cançó que haja sigut millor (puc destacar “Karma Coma”, “Future Proof”, “Angel”, “Unfinished Simpathy” o “Inertia”), encara que si podria dir que “Teardrop” no m’ha acabt de molar, sonaba massa atabalada. Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció han sigut les dos bateries que havien a l’escenari; crec que es per a que cada una sone per un altaveu. En “Safe from Harm” ha aparegut, en una pantalla enorme que hi havia de fons, critiques al govern de Bush, en xifres de morts per les guerres o diners que els ha costat als Estadounidenses.
03:30H . Em quede en un detall que em pareix encertat per a resumir el concert, i es vore a unes 1.500 persones hipnotitzades durant 1’30 Hores. El concert que acabe de vore es per a anar i gitar-se, quedant-se amb el record del millor concert del festival (per ara); De totes formes, decidisc que pasar-me per el de Fatboy Slim, que segur que escolte bona música.
04:00H . Efectivament, he escoltat un rato de bona musica, i sobretot a un Fatboy Slim molt animat, punxant temes com “Right Here, Right Now”, que feien al públic pujar un poquet més del que ja estaven... Ja és hora d’anar a dormir, no sense preguntar abans una estimació de la gent que ha vingut hui; unes 16.000 Persones (no está gens malament, i menos siguent una primera edició).
Dissabte 15 de Juliol :
19:30H . Estic mirant a Director, una grata sorpresa. Sonen com molts altres grups (Franz Ferdinand, The Kooks, The Spinto Band).
20:15H . Dandy Warhols a la terminal O. La banda sona prou bé, i m’agrada la disposició dels components, tots a la mateixa linia, encara que al cantant li falta veu (la te una miqueta ronca). Du dos micros, uno amb una distorsió aguda.
20:30H. M’acabe de donar conter de que la majoria del public es Guiri. Ells estàn un poc tímids. Entre els millors temes destaquen “Down like disco”, “I Love you”, “Get off” o “Be-in”, pero especialment “Smoke it”, en el que ha demanat un canut i “Not if you were the last junkie on earth” i “Bohemian Like You”, en el que el públic pareixia tornar-se boig. Es despedixen dient que ens vorem entre el públic, i donant altre dels millors moments del festival, quan el bateria li dona el peu del charles a un fan de la primera fila.
21:05H . M’he escapat un moment de la Terminal O, on toca Starsailor en 25 Minuts per anar a vore Bell Orchestre. Sonen igual que el disc, i certament em sonen pareguts a Arcade Fire en moments (normal havent membres d’eixe grup).
21:30H . Starsailor provoquen nomes en la seua eixida que la gent comence a gritar i animar. La veu sona inclus millor que al disc (cosa realment complicada), i el grup toca a la perfecció. Han sonat temes del primer i últim sobretot; temes com “Alcoholic” (de les millors), “Poor misguided fool”, “In my blood”, “In the Crossfire” “Tie up my Hands” (un altra per a recordar) o “Silence is easy” i “Four to the floor” (estes del segon).
22:20H . El públic ha disfrutat amb la profesionalitat de la banda anglesa. Es despedix recomanant anar a vore a Rufus Wainright i Hope of the States, i en este moment el reconec com un dels millors concerts. Es hora d’anar a sopar mentres veig als Happy Mondays (un altre mite que ha vingut al festival).
23:30H . Hope of The States están a la terminal N, que s’ha quedat xicoteta, tant de públic com d’escenari, ja que sona massa fort i distorsionat i molesta al escoltar-lo. Toquen temes dels seus dos primers discos indiferentment, encara que no m’ha agradat. Una llàstima, ja que tenia ganes de vore-los.
00:00H . Primal Scream ompli l’escenari principal com no l’havia vist encara (probablement casi igual que Belle & Sebastian), i han eixit prou marxosos i rockeros. Han tocat temes de la seua discografia rock (movin’ on up o Vanishing point han sigut les millors), pero curiosament han sigut especialment ovacionades les més electróniques, com ara “Kill all hippies” o “Swastika eyes”. Una altra cosa que ha fet vibrar al public ha sigut quan Dizzy Gillespie ha baixat al foso a tocar a la gent.
01:10H . Acabe de vore un altre dels millors concerts, i la meua intenció era no vore a Keane, pero fins que no comencen els Chemical Brothers tinc temps. He escoltat al cantant parlar en català unes 4 o 5 frases, i els he vist molt més actius que al FIB 2005, pero continua havent algo que no m’acabe de creure d’aquest grup, i es l’expectació que crea.
01:50H . Es absolutament imposible entrar a la terminal S, on punxen els Chemicals; açó està plè de vampiros ! Em quede a la part exterior uns 15 minuts, i están punxant temes realment tralleros, i decidisc que es hora d’anar a vore a Razorlight, del que es parlen meravelles.
02:00H . Esperant a Rarzorlight, he entrevistat a gent que ha vist el concert de Keane, i m’han dit que ha tocat temes dels dos discos, que han tocat moltes balades, i que al single del segon disc (Is it any wonder) el teclat ha ficat un so de guitarra i ha fet un gran solo.
02:30H . Razorlight m’está sorprenent mogolló, ja que al disc no m’acababa de convencer, pero en concert està siguent totalment increible; el cantant no para d’alentar al public, que respón, encara que no es molt nombrós (els Chemical Brothers pesen molt). Han sonat increibles, “Vice”, “Hang by hang by” o “Stumble and Fall”, pero especialment m’ha agradat “In the City”, impresionant blues en el que el cantant s’ha llevat la camiseta, deixat la guitarra i correr de banda a banda de l’escenari gritant. Altre moment per al record.
03:30H . El festival en quan a grups ha acabat, i necesite un moment de descans per aclarir idees e intentar fer un resum.
04:20H . Des de la zona de premsa s’escolta la terminal N, on estàn Soulsaver fent una sesió que em pareix tan increible que no puc evitar anar a botar temes de Franz Ferdinand, Bloc Party o The Strokes, que amb bon criteri barregen en bases lleugerament techno.
04:50H . El canvi dels Soulsavers i Dj Gato ha sigut espectacular, amb “Bull in the heather” de Sonic Youth; este si que es el moment d’anar a gitar-se, perque no crec que hi haja millor moment, i perque les cames no donen més de si.
Per a fer un resum general, el festival ha sonat espectacular, i els grups han donat tot el que tenien. Especialment bons han sonat Massive Attack, Starsailor, Primal Scream i The Cardigans. Els descobriments més interesants han sigut Shout out Louds i Razorlight, sobretot l’últim, que es un dels grups a recomanar. L’única cosa que no m’ha agradat és la superposició de concerts, que ha fet que m’haja perdut grups com Sigur Rós, The Spinto Band, Maxïmo Park o Brakes. De totes formes, açò es pot vore com algo positiu, ja que a una primera edició d’un festival han anat grups internacionals de la talla dels que s’han vist aci (tal volta faltaven més grups nacionals). Com a dada final, segons organització el festival ha reunit a 54.000 persones entre Barcelona i Madrid; tot un festival en Mayusculas, i només van per la pimera edició... em pregunte a qui duràn l’any que ve, pero segur que tornarà a ser tentador pujar a Barcelona a vorre-ho.
Cronica i fotos : Iván Navarro
