Crònica Nada Surf, Sala Heineken Madrid

El passat 14 de Febrer de 2008, Nada Surf ompliren la sala Heineken en Madrid. Amb un nou disc baix del braç, “Lucky” 2008, el grup Neoyorquí aterrava a la ciutat que va vore nàixer al seu baixista Daniel Lorca, i ho feia des d’una perspectiva promocional regalant amb l’entrada el nou treball i venent al recinte els diferents discos de Nada Surf a un preu de 5€.

Nada Surf estaven contents de vore la reacció del públic, amb SOLD OUT des de feia dies i totalment entregat a l’espectacle, corejant cada cançó i donant-li molt de suport a aquest grup que passa un poc per l’ombra al panorama musical, fins i tot de veu de Dani el baixista al concert: "hemos regalado más discos hoy que los que hemos vendido en los últimos tres años"...

Van fer un set de més d’hora i mitja amb bis i rebis, tocant bàsicament temes de tots els seus discos, sobretot energètics, guitarrers i amb el riff o la melodía que t’enganxa i no pots deixar de corejar… Sonaren temes com “I like what u say”, “Whose authority”, “See this bones” o “Ice on the wing” presentant el nou treball. També sonaren cançons del “The weight is a gift” com les gran corejades “Always love” o “Do it again”, “What is your secret” i “Blankest year” al més pur estil Sex Pistols, fent botar al públic i fent-lo pujar a l’escenari, ja en el bis. Tocaren a més a més prou temes del “Let go”, com ara “Hi-speed soul” amb què començaren el concert, “Blizzard of 77”, “Invisible love” i fins i tot sabent intercalar les cançons més tranquiles de “Blonde on blonde” o “Fruit fly” on Daniel anava traduint al castellà els versos de la cançó, cosa que ja havien fet al FIB de fa uns anys.

La gran pregunta a aquest concert era si Nada Surf arribarien a tocar algun dels seus temes més antics i mítics pels quals l’audiència d’ací començà a conéixer-los, “High/Low” i “The proximity effect”, dels anys ‘96 i ’98, i la resposta va ser clara quan començaren els primers acords de “80 Windows”, i després “Stale mate” on intercalaren la versió del "Love will tear us appart" de Joy Division, i finalment al bis del bis, quan la gent no parava de demanar més i més, eixiren a l’escenari i tocaren “Popular”,amb moltes ganes, i sabent que era el tema que rematava l’actuació, que tot el món quedaria super satisfet del concert.

En general, un concert molt bo, amb Matthew, Dani i Ira totalmente entregats, parlant amb el públic de quan en quan, i ajudats per un teclista que passà en la penombra. Un set list espectacular, molt ben seleccionat, ple de hits, de bots, de cors i de molt bon ambient, que és el que creen estos xiquets ja no tant xicotets que desprenen bon rotllo per allà on van… tornaran a girar en Abril, i vindran a València, estem de sort… we are Lucky.

Crònica: Mireia Romaguera
Foto: www.indyrock.es