En ple inici de les Falles d'enguany, els catalans Standstill venien per a oferir-nos un concert que se'ns tardarà a oblidar en molt molt temps; ja no sabem molt bé si venien a presentar el seu últim treball "Vivalaguerra", o si venien a divertir-se.
Enric Montefusco i els seus van aparèixer tot just 15 minuts després de l'hora, en una sala el Loco que quasi omplia, i que corejava una per una totes les cançons que tocaven (i demanant, com és ja habitual, temes dels seus dos primers discos). Així, van començar amb "1,2,3 sombra" i "Poema no. 3", dos dels millors temes de la banda. Van tocar el "Vivalaguerra" sencer, i a més ens van oferir una grandisima selecció del seu anterior treball, el "Standstill".
Com temes més destacats, "Porqué me llamas a estas horas?", "G.M.", "Noticias del frente" o "Aire". Però el més inesperat, i potser per això el millor van ser els bisos. Al primer van arribar amb un: "si, bo, el que ens anàveu a demanar..." entre riures. I van arribar "Let Them Burn" i "Two minutes song", del disc "Ionic Spell"; dos autèntiques mascletaes. Acomiadant-se definitivament (o això crèiem) amb "Cuando", la sala demanava més. I van eixir, aquesta vegada amb to sincer i amb un: "aquesta si que no la teníem prevista". Van tocar, per a acabar "Sí, quiero", el millor tema de la nit. 8 minuts de hipnosis col·lectiva; la millor manera d'acabar una nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario