Amb una hora de retard, sense telonero per causes familiars i la sala pràcticament plena, pujaven al escenari els Colombians Aterciopelados, molt tímids al principi, per a presentar el seu nou treball, “Oye”, després d’uns anys de projectes paral.lels. A l’escenari, unes orelles gegants ambientaven l’espectacle que estàvem a punt de vore.
Començàren tocant les darreres cançons; “Complemento”, “Don dinero” o “Que te Besen” sonàren potents i optimistes. Però on es va notar que la gent coneixia be el grup va ser quan tocàren els classics. Per les nostres orelles pasaren “Maligno”, “El Estuche”, “Florecita rockera”, “Luz azul” o “El Album” . I per fi, quan pareixia que la cosa no podia millorar, sonà “Bolero Falaz”, I el Loco es venia baix.
Una Andrea Echeverri pletórica I molt xarraora presentà també temes tant del seu projecte paral.lel com el del seu company de grup, Héctor Buitrago. Ja al final, un alter pujó d’adrenalina, quan tocaren “Candela”, amb el public corejant una I altra vegada. Per a resumir, casi dues hores de bona música pop I rock, folclore colombià I una bona dosi de bon rollo, en una de les sales més especials de València.
