27/11/07

Set List 27-11-2007

Al Programa de hui farem un especial dedicat a bandes sonores de pelicules; pelis en les quals la música siga fonamental, o que tinguen una banda sonora realment increible; Alguns exemples son "Algo en Común", "Once", "The Commitments" o "Alta Fidelidad". També anem a repasar la semana concertera que ha passat, aixina com la que vé:

1. The Shins - New Slang (de la BSO "Algo en común", 2004)
2. Iron and Wine - Such Great Heights (de la BSO "algo en Común", 2004)
3. Death cab fot cutie - Soul meets body (de la BSO "Las vueltas de la vida", 2007)
4. Glen Hansard i Marketa Irglova - When your mind's made up (de la BSO "Once", 2007)
5. Glen Hansard i Marketa Irglova - If you want me (de la BSO "Once", 2007)
6. Kristen Vigard - God give me Strength (de la BSO "Grace of my Heart", 1996)
7. Jack Black - Let's get it on (de la BSO "Alta Fidelidad", 2000)
8. The Commitments - Mustang Sally (de la BSO "The Commitmens", 1991)
9. Bloc Party - Helicopter (del disc "Silent Alarm", 2005)
10. La Casa Azul - Una cosa o dos (del disc "La Revolución Sexual", 2007)
11. Athlete - Hurricane (del disc "Beyond the Neighbourhood", 2007)
12. The Chemical Brothers - Belive (del disc "Push The Button", 2005)

Programa:

26/11/07

Cronica La Casa Azul a la sala GreenSpace (24 novembre)

Hi ha diversos tipus de concerts en els quals uno pot gaudir: Els que vas coneixent al grup i saps al que vas, i els que et sorprenen molt gratament.

El concert de La Casa Azul va ser un en el qual els globus de colors, la serpentina, les jaquetes amb purpurina i la festa van estar molt presents. Amb cinc pantalles en les quals apareixien els components del fictici grup, obra del genial Guille Milkyway, i un parell de teclats era tot el material que va aparèixer en l'escenari. I per descomptat, Guille, que no va parar de ballar, tant o més que el públic, que cantava amb devoció totes i cadascuna de les cançons que va tocar. Va repassar gairebé tot el seu últim treball, "La revolución sexual", però la gent embogia quan sonaven temes d'anteriors treballs. Per ressaltar alguns temes, "Superguay", "Galletas", "Chicle Cosmos" o "El sol no brillará nunca más". I algunes versions genials com "Aire" de Pedro Marin o "Love is in the air", d'Alberto Añón. o Autoversions al piano com "Prefiero Bailar", amb la qual va acabar.

Per a resumir, un dels concerts que t'obren les portes a una dimensió paral·lela, amb "sensaciones pop i Chicles Cosmos" (com diria Guille).

Cronica Bloc Party a la sala Greenspace (22 novembre)

Dijous a la nit. Sala Greenspace amb unes 1000 persones. Un dels grups britànics que més fervor causa. Amb aquestes premisses tot semblava indicar que anàvem a assistir a una experiència inoblidable.

Sobre les 22.30 van saltar a l'escenari uns Bloc Party energètics, amb "Song for Clay" com a carta de presentació. Espectacular. Van seguir amb "Positive Tension" i la cosa augmentava. Anaven intercalant cançons tant del primer disc com del segon. Però, per causes desconegudes per a mi, cap a la segona meitat del concert el quartet va perdre corda. S'anaven diluint, No sense abans delectar-nos amb temazos com "Hunting for Witches", "This Modern Love" o "Here We Are". Va ser una llàstima que tingueren uns 15 minuts en els quals no transmetessin l'energia de la primera mitja hora. O la del Bis. Un bis per al qual es van guardar els temes que sabien que anaven a agradar més. Molt bé va sonar "Sunday" amb dos bateries, pero sobretot "Helicopter", amb la qual van tancar, per a màxim apoteosi del públic.

En resum, un concert que va oferir llums i ombres, però que es va aguantar gràcies a que els temes són increibles.

20/11/07

Set List 20-11-07

Al Programa de hui es va a parlar dels concerts que venen aquesta semana; a més, repasarem els nous discos de grups com The Raveonettes, Band of Horses, Shout out Louds o Stereophonics:

1. Bloc Party - Song for Clay (del disc "A Weekend in the city", 2007)
2. Spoon - You got yr. cherry bomb (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
3. Josh Rouse - Hollywood Bassplayer (del disc "Country mouse, city house", 2007)
4. Led Zeppelin - Whole lotta love (del disc "II", 1969)
5. Stereophonics - Bank Holiday monday (del disc "Pull The pin", 2007)
6. The Raveonettes - You want the candy (del disc "Lust lust lust", 2007)
7. Shout out Louds - Normandine (del disc "Our ill wills", 2007)
8. Band of horses - Ode to LRC (del disc "Cease to begin", 2007)
9. Los Campesinos! - You me dancing (del EP "Sticking fingers into sockets", 2007)

PROGRAMA:

13/11/07

Set List 13-11-07

Al Contestador de hui parlarem dels concerts que venen de manera inmediata (Super Furry Animals i Editors), i de nous discos, com el de Jimmy Eat World o Hard-Fi. També estrenarem una nova secció de clàssics, amb Neil Young i Jeff Buckley:

1. Wilco - Side with the seeds (del disc "Sky Blue Sky", 2007)
2. Ratatat - Loud Pipes (del disc "Classics", 2007)
3. Editors - Smokers outside the hospitals (del disc "An end has a Start", 2007)
4. Neil Young - Only love can breake your heart (del disc "After the gold Rush", 1970)
5. Jeff Buckley - Mojo Pin (del disc "Grace", 1994)
6. Weezer - The Good Life (del disc "Pinkerton", 1996)
7. Supergrass - Tales of endurance (parts 4,5 &6) (del disc "Roadu to Rouen", 2005)
8. Jimmy eat world - Firefight (del disc "Chase this light", 2007)
9. Hard-Fi - I shall overcome (del disc "Once upon a time in the west", 2007)

Programa:

6/11/07

Set List 06-11-07

Al contestador de hui s'han repasat els nous discos de l'estiu, tals com el de Travis, Ash, Foo Fighters o Radiohead, comparant-los amb els anteriors:

1. Travis - Happy to hang around (del disc "12 Memories", 2003)
2. Travis - Big Chair (del disc "The boy with no name", 2007)
3. Ash - Clones (del disc "Meltdown", 2004)
4. Ash - Ritual (del disc "Twilight of the innocents", 2007)
5. Josh Rouse - Nice to fit in (del disc "Country mouse, city house", 2007)
6. Foo Fighters - Free me (del disc "In your honor", 2005)
7. Foo Fighters - The Pretender (del disc "Echoes, silence, patience and grace", 2007)
8. Facto delafé y las flores azules - Muertos (del disc "La luz de la mañana", 2007)
9. Radiohead - 2+2=5 (del disc "Hail to the thief", 2003)
10. Radiohead - Bodysnatchers (del disc "In rainbows", 2007)

Programa:

16/10/07

Set List 16-10-07

El segon Contestador de la temporada anava carregadet de concerts i festivals quetindrem próximament, com el Wintercase, el Greenspace, el Rockdelux Weekend o la Setmana de benvinguda de la Universitat de València:

1. Wedding Present - Always the quiet one (del disc "Take Fountain", 2005)
2. Ciudadano - La ciudad ausente (del disc "Libros de viajes", 2007)
3. Paul Weller - Dust and Rocks (del disc "Helliocentric", 2000)
4. Spiritualized - Lord let it rain on me (del disc "Amazing Grace", 2003)
5. Super Furry Animals - Carbon Dating (del disc "Hey Venus", 2007)
6. Editors - An end has a Start (del disc "An end has a Start", 2007)
7. Spoon - Rythm & Soul (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
8. Electric 6 - Pulling the plug in the party (del disc "Switzerland", 2006)

Programa:

14/10/07

Crònica Festa Presentació Wintercase-07

A Madrid ens estan començant a acostumar als horaris europeus de concerts... a les 20h començava la Festa de presentació del Wintercase 2007, que de mans de Sinnamon Promotions, convidava a Mishima, Spiritualized Acoustic Mainlines i a Soulsavers amb Mark Lanegan.

El passat 12 d'Octubre, la sala Joy a Madrid albergava un dels concerts de la gira de presentació d'este festival d'hivern... El català Mishima, a la guitarra, obria l'escenari d'esta sala, que a mode de teatre, tenia un encant especial. Mishima venia acompanyat d'un guitarra, i repassà temes antics i del seu "Set tota la vida", íntegrament en català, i recetment publicat per Sinnamon Records. La Joy s'anava omplint de gent acompanyant les melodies indie-pop de Mishima, un concert curt però que clarament els va servir com a promoció de grup.

A continuació, i obeint el lletrer de la pantalla gegant que demanava "silenci", i òbviament amb un silenci abrumador, començà a eixir a l'escenari el quartet de corda , instruments al muscle, que formen part de l'espectacle que l'ex-Spacement 3, porta a escena des de fa ja algun temps. Spiritualized Acoustic Mainlines repassa els temes de la banda anglesa des d'una perspectiva diferent, amb un toc clàssic (combinació del quartet de corda i del teclat Rhodes amb so tant característic), i amb un toc gospel (a càrrec de les coristes, que feren explotar el públic amb aplaudiments en "Oh happy Day").


Les coristes, el quartet de corda, el teclat, a la harmònica en alguns temes, i Jason Pierce a la guitarra, tots vestits de negre, acompanyats d'unes llums de colors que viatjaven per tota la sala, cap als palcs, cap a l'escenari... Tot dins d'eixa atmosfera que tant bé saben crear.

Un públic extremadament respectuós amb el talant relaxat i detallista del concert, un so de somni, amb temes com "Lord, Let it rain on me", "Cool Waves" o "Ladies and Gentlemen we are floating in the space"...

Spiritualized estigueren més d'una hora tocant.. és el típic concert del que acabes satisfet i desitjant comprar-te els discos que no tens del grup... i que tens el record friki de les ulleres de sol típiques en Jason Pierce i de les seues sabates, lluentes de color platejat, contrast immens amb la foscor de l'espectacle..

Tancaven cartell Soulsavers, amb el seua mescla potentíssima de soul, post-rock/electrònica, i amb la impressionant veu de Mark Lanegan, que a més d'u deixà amb la boca oberta. El cantant de Washington, conegut com a solista i també com a col·laborador en bandes com Queens of the stone age o membre fundador dels Screaming Trees, aportà la seua major de les virtuts a una nit redona, preàmbul del que ens espera al mes de Novembre al festival Wintercase 2007.

Crònica: Mireia Romaguera

3/10/07

Primer programa de la temporada (2 Octubre)

Al primer programa de la temporada tinguerem un parell de convidats molt especials: la nova corresponsal a Madrid, Mireia, i el guitarrista de Love of Lesbian Juli Saldarriaga, en el que parlàrem del passat concert a València. També ferem un repas als festivals mes destacats d'aquest estiu.

1. Manta Ray - Don't push me (del disc "Torres de electricidad", 2007)
2. Massive Attack - Angel (del disc "Mezzanine", 1998)
3. Love of Lesbian- Noches reversibles (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
4. Love of Lesbian- Shiwa (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
5. Albert Hammond Jr. - Bright young thing (del disc "Yours to keep", 2006)
6. Phoenix - Rally (del disc "It's never been like that", 2006)
7. Aterciopelados - El álbum (del disc "Gozo poderoso", 2001)

Programa:

1/10/07

Crònica "1r aniversari El Lorito"

La revista musical "El Lorito" celebrava el seu primer aniversari amb un cartell de nivell, els asturians Manta Ray i el cantautor de Texas Micah P. Hinson.
El passat dissabte 29 de Setembre la Sala Heineken de Madrid, al voltant de les 20.30h, i amb un recinte ple, Manta Ray eixiren a l'escenari a repassar bàsicament temes del seu darrer "Torres de electricidad". Xabel, Nacho, José Luis i Frank aliniats a primera fila de l'escenari carregats de tensió i distorsió repassaren temes com "don't push me", amb una introducció on els 4 asturians feien efectes rítmics amb la veu, "mi dios mentira", dedicada als asturians afincats en Madrid i als madrilenys afincats en Astúries...
Tingueren alguns problemes tècnics puntuals en el teclat de Frank, i tocaren un tema nou en el què Frank i Xabel s'intercanviaren els instruments i la veu de José Luis recordava a les melodies més antigues de Manta Ray.
Un concert molt intens que donà pas al nord-americà Micah P. Hinson, que durant hora i mitja, acompanyat de la seua guitarra i del seu germà a la bateria mantenia a l'audiència ben desperta i gaudint del festival.
Micah no parà de bromejar durant tot el concert, es queixava del seu poble a Texas, duia una foto de la seua família (dona i 2 gosos) pegada en la guitarra, deia que no tenia pressupost per a dur una banda, i no parava de fumar. Repassava temes de la seua discografia i fins i tot presentava temes nous, alguns ja gravats i altres encara com a idees inicials, com bé ell comentava. Vestit bàsicament de texà, amb els jeans i una gorreta, comunicava moltíssim amb el públic, el feia riure i sobretot gaudir des de les melodies més suaus als crits més esgarrifadors.
En fi, un horari poc habitual, amb un festival on a les 23.30h ja estava tot venut, però amb una intensitat envejable. Enhorabona a "El lorito", esperem amb impaciència el segon aniversari.

Crònica: Mireia Romaguera