Cronica Bloc Party a la sala Greenspace (22 novembre)

Dijous a la nit. Sala Greenspace amb unes 1000 persones. Un dels grups britànics que més fervor causa. Amb aquestes premisses tot semblava indicar que anàvem a assistir a una experiència inoblidable.

Sobre les 22.30 van saltar a l'escenari uns Bloc Party energètics, amb "Song for Clay" com a carta de presentació. Espectacular. Van seguir amb "Positive Tension" i la cosa augmentava. Anaven intercalant cançons tant del primer disc com del segon. Però, per causes desconegudes per a mi, cap a la segona meitat del concert el quartet va perdre corda. S'anaven diluint, No sense abans delectar-nos amb temazos com "Hunting for Witches", "This Modern Love" o "Here We Are". Va ser una llàstima que tingueren uns 15 minuts en els quals no transmetessin l'energia de la primera mitja hora. O la del Bis. Un bis per al qual es van guardar els temes que sabien que anaven a agradar més. Molt bé va sonar "Sunday" amb dos bateries, pero sobretot "Helicopter", amb la qual van tancar, per a màxim apoteosi del públic.

En resum, un concert que va oferir llums i ombres, però que es va aguantar gràcies a que els temes són increibles.

Set List 20-11-07

Al Programa de hui es va a parlar dels concerts que venen aquesta semana; a més, repasarem els nous discos de grups com The Raveonettes, Band of Horses, Shout out Louds o Stereophonics:

1. Bloc Party - Song for Clay (del disc "A Weekend in the city", 2007)
2. Spoon - You got yr. cherry bomb (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
3. Josh Rouse - Hollywood Bassplayer (del disc "Country mouse, city house", 2007)
4. Led Zeppelin - Whole lotta love (del disc "II", 1969)
5. Stereophonics - Bank Holiday monday (del disc "Pull The pin", 2007)
6. The Raveonettes - You want the candy (del disc "Lust lust lust", 2007)
7. Shout out Louds - Normandine (del disc "Our ill wills", 2007)
8. Band of horses - Ode to LRC (del disc "Cease to begin", 2007)
9. Los Campesinos! - You me dancing (del EP "Sticking fingers into sockets", 2007)

PROGRAMA:

Set List 13-11-07

Al Contestador de hui parlarem dels concerts que venen de manera inmediata (Super Furry Animals i Editors), i de nous discos, com el de Jimmy Eat World o Hard-Fi. També estrenarem una nova secció de clàssics, amb Neil Young i Jeff Buckley:

1. Wilco - Side with the seeds (del disc "Sky Blue Sky", 2007)
2. Ratatat - Loud Pipes (del disc "Classics", 2007)
3. Editors - Smokers outside the hospitals (del disc "An end has a Start", 2007)
4. Neil Young - Only love can breake your heart (del disc "After the gold Rush", 1970)
5. Jeff Buckley - Mojo Pin (del disc "Grace", 1994)
6. Weezer - The Good Life (del disc "Pinkerton", 1996)
7. Supergrass - Tales of endurance (parts 4,5 &6) (del disc "Roadu to Rouen", 2005)
8. Jimmy eat world - Firefight (del disc "Chase this light", 2007)
9. Hard-Fi - I shall overcome (del disc "Once upon a time in the west", 2007)

Programa:

Set List 06-11-07

Al contestador de hui s'han repasat els nous discos de l'estiu, tals com el de Travis, Ash, Foo Fighters o Radiohead, comparant-los amb els anteriors:

1. Travis - Happy to hang around (del disc "12 Memories", 2003)
2. Travis - Big Chair (del disc "The boy with no name", 2007)
3. Ash - Clones (del disc "Meltdown", 2004)
4. Ash - Ritual (del disc "Twilight of the innocents", 2007)
5. Josh Rouse - Nice to fit in (del disc "Country mouse, city house", 2007)
6. Foo Fighters - Free me (del disc "In your honor", 2005)
7. Foo Fighters - The Pretender (del disc "Echoes, silence, patience and grace", 2007)
8. Facto delafé y las flores azules - Muertos (del disc "La luz de la mañana", 2007)
9. Radiohead - 2+2=5 (del disc "Hail to the thief", 2003)
10. Radiohead - Bodysnatchers (del disc "In rainbows", 2007)

Programa:

Set List 16-10-07

El segon Contestador de la temporada anava carregadet de concerts i festivals quetindrem próximament, com el Wintercase, el Greenspace, el Rockdelux Weekend o la Setmana de benvinguda de la Universitat de València:

1. Wedding Present - Always the quiet one (del disc "Take Fountain", 2005)
2. Ciudadano - La ciudad ausente (del disc "Libros de viajes", 2007)
3. Paul Weller - Dust and Rocks (del disc "Helliocentric", 2000)
4. Spiritualized - Lord let it rain on me (del disc "Amazing Grace", 2003)
5. Super Furry Animals - Carbon Dating (del disc "Hey Venus", 2007)
6. Editors - An end has a Start (del disc "An end has a Start", 2007)
7. Spoon - Rythm & Soul (del disc "Ga ga ga ga", 2007)
8. Electric 6 - Pulling the plug in the party (del disc "Switzerland", 2006)

Programa:

Crònica Festa Presentació Wintercase-07

A Madrid ens estan començant a acostumar als horaris europeus de concerts... a les 20h començava la Festa de presentació del Wintercase 2007, que de mans de Sinnamon Promotions, convidava a Mishima, Spiritualized Acoustic Mainlines i a Soulsavers amb Mark Lanegan.

El passat 12 d'Octubre, la sala Joy a Madrid albergava un dels concerts de la gira de presentació d'este festival d'hivern... El català Mishima, a la guitarra, obria l'escenari d'esta sala, que a mode de teatre, tenia un encant especial. Mishima venia acompanyat d'un guitarra, i repassà temes antics i del seu "Set tota la vida", íntegrament en català, i recetment publicat per Sinnamon Records. La Joy s'anava omplint de gent acompanyant les melodies indie-pop de Mishima, un concert curt però que clarament els va servir com a promoció de grup.

A continuació, i obeint el lletrer de la pantalla gegant que demanava "silenci", i òbviament amb un silenci abrumador, començà a eixir a l'escenari el quartet de corda , instruments al muscle, que formen part de l'espectacle que l'ex-Spacement 3, porta a escena des de fa ja algun temps. Spiritualized Acoustic Mainlines repassa els temes de la banda anglesa des d'una perspectiva diferent, amb un toc clàssic (combinació del quartet de corda i del teclat Rhodes amb so tant característic), i amb un toc gospel (a càrrec de les coristes, que feren explotar el públic amb aplaudiments en "Oh happy Day").


Les coristes, el quartet de corda, el teclat, a la harmònica en alguns temes, i Jason Pierce a la guitarra, tots vestits de negre, acompanyats d'unes llums de colors que viatjaven per tota la sala, cap als palcs, cap a l'escenari... Tot dins d'eixa atmosfera que tant bé saben crear.

Un públic extremadament respectuós amb el talant relaxat i detallista del concert, un so de somni, amb temes com "Lord, Let it rain on me", "Cool Waves" o "Ladies and Gentlemen we are floating in the space"...

Spiritualized estigueren més d'una hora tocant.. és el típic concert del que acabes satisfet i desitjant comprar-te els discos que no tens del grup... i que tens el record friki de les ulleres de sol típiques en Jason Pierce i de les seues sabates, lluentes de color platejat, contrast immens amb la foscor de l'espectacle..

Tancaven cartell Soulsavers, amb el seua mescla potentíssima de soul, post-rock/electrònica, i amb la impressionant veu de Mark Lanegan, que a més d'u deixà amb la boca oberta. El cantant de Washington, conegut com a solista i també com a col·laborador en bandes com Queens of the stone age o membre fundador dels Screaming Trees, aportà la seua major de les virtuts a una nit redona, preàmbul del que ens espera al mes de Novembre al festival Wintercase 2007.

Crònica: Mireia Romaguera

Primer programa de la temporada (2 Octubre)

Al primer programa de la temporada tinguerem un parell de convidats molt especials: la nova corresponsal a Madrid, Mireia, i el guitarrista de Love of Lesbian Juli Saldarriaga, en el que parlàrem del passat concert a València. També ferem un repas als festivals mes destacats d'aquest estiu.

1. Manta Ray - Don't push me (del disc "Torres de electricidad", 2007)
2. Massive Attack - Angel (del disc "Mezzanine", 1998)
3. Love of Lesbian- Noches reversibles (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
4. Love of Lesbian- Shiwa (del disc "cuentos chinos para niños del Japón", 2007)
5. Albert Hammond Jr. - Bright young thing (del disc "Yours to keep", 2006)
6. Phoenix - Rally (del disc "It's never been like that", 2006)
7. Aterciopelados - El álbum (del disc "Gozo poderoso", 2001)

Programa:

Crònica "1r aniversari El Lorito"

La revista musical "El Lorito" celebrava el seu primer aniversari amb un cartell de nivell, els asturians Manta Ray i el cantautor de Texas Micah P. Hinson.
El passat dissabte 29 de Setembre la Sala Heineken de Madrid, al voltant de les 20.30h, i amb un recinte ple, Manta Ray eixiren a l'escenari a repassar bàsicament temes del seu darrer "Torres de electricidad". Xabel, Nacho, José Luis i Frank aliniats a primera fila de l'escenari carregats de tensió i distorsió repassaren temes com "don't push me", amb una introducció on els 4 asturians feien efectes rítmics amb la veu, "mi dios mentira", dedicada als asturians afincats en Madrid i als madrilenys afincats en Astúries...
Tingueren alguns problemes tècnics puntuals en el teclat de Frank, i tocaren un tema nou en el què Frank i Xabel s'intercanviaren els instruments i la veu de José Luis recordava a les melodies més antigues de Manta Ray.
Un concert molt intens que donà pas al nord-americà Micah P. Hinson, que durant hora i mitja, acompanyat de la seua guitarra i del seu germà a la bateria mantenia a l'audiència ben desperta i gaudint del festival.
Micah no parà de bromejar durant tot el concert, es queixava del seu poble a Texas, duia una foto de la seua família (dona i 2 gosos) pegada en la guitarra, deia que no tenia pressupost per a dur una banda, i no parava de fumar. Repassava temes de la seua discografia i fins i tot presentava temes nous, alguns ja gravats i altres encara com a idees inicials, com bé ell comentava. Vestit bàsicament de texà, amb els jeans i una gorreta, comunicava moltíssim amb el públic, el feia riure i sobretot gaudir des de les melodies més suaus als crits més esgarrifadors.
En fi, un horari poc habitual, amb un festival on a les 23.30h ja estava tot venut, però amb una intensitat envejable. Enhorabona a "El lorito", esperem amb impaciència el segon aniversari.

Crònica: Mireia Romaguera

Love of Lesbian a la Sala Wah Wah (28 de Setembre)

Divendres passat 28 La sala Wah Wah es preparava per a altre concert inoblidable, aquesta vegada a càrrec del grup català Love of Lesbian; amb el retard de rigor, i com no, amb la sala plena, van vindre a presentar el seu últim disc, “Cuentos Chinos para niños del Japón”. Van començar amb “Universos Infinitos”, i la màgia no va desaparèixer fins al final. Van tocar cançons tant d'aquest últim com del seu anterior treball, “Maniobras de escapismo; entre els temes més memorables, “Niña imantada”, “Maniobras de escapismo”, “Carta a todas tus catástrofes”, “Mi primera combustión” o “Historia de una H que no queria ser muda”. Van acabar la seua primera intervenció amb “Los niños del mañana”, però no podiem deixar que s'anaren sense un inceíble bis, en el qual van eixir disfressats de la manera més divertida i extravagant imaginable.

En aquest moment va vindre la versió lúdica del grup, amb els inoblidables “Marlene, la vecina del ártico”, “Houston tenemos un problema” o la versió en Català de “Shiwa”, en la qual un condó gegant amb ulleres tocava la trompeta.

En resum, un concert fantàstic, amb unes cançons que ja de per si mateix tenen molta càrrega emocional, i excel·lentment defensades en directe.

Crónica i fotos : Ivan Navarro

Crònica Dance Weekend (Madrid) 14/09/2007

La nova aposta de Sinnamon Promotions amb este doble festival a Madrid i Barcelona, i l'electrònica entre mans, aglutinà a moltíssima gent a l'Auditori Juan Carlos I de Madrid el passat 14 de Setembre de 2007.

El recinte, un tant atípic, fou un auditori gegant a l'aire lliure, on la gent es distrubuïa per a ballar tant al cercle central com per les grades des d'on es podien vore els concerts amb molta més comoditat. El recinte a les 20h de la vesprada ja estava pleníssim i la gent ja ballava a primera fila, evidentment era d'esperar per tractar-se d'un festival purament electrònic... Les barres, banys i màquines de tabac, darrere del tot, darrere les grades, una barra circular gegant que recorria tot el recinte...

L'escenari estava muntat de manera que els DJs punxaven davant a l'alçada del "foso", i des de primera hora (el cartell s'obria a les 17h) els DJs anaren succeïnt-se amb el públic cada vegada més animat..., fins i tot la pluja, que aparegué esporàdicament, no va impedir que al Weekend Dance anara pujant la temperatura. L'escenari en sí albergà les actuacions de Digitalism Live (amb qui començà a entrar un poc el rock en la nit), Soulwax nite versions Live (amb unes bases d'electrònica fetes amb la pròpia bateria elèctrica, i uns tocs als samplers clàssics) i Massive Attack, que amb mitja hora de retard omplia l'escenari amb sons contundents i aptes per a l'evassió.

La pregunta del milió era com quadrava en el cartell la banda de Bristol en un context de festa-de-ball devastadora... A les 00.30 Massive Attack eixien a l'escenari, dos bateries, guitarra, baix, teclat i les veus de Robert del Naja i Grant Marshall, amb les típiques col·laboracions en temes com "Angel" (on el públic, al més pur estil de concert de Brit Pop, corejava la lletra), o en "Tear Drop". Un concert d'una hora on repassaren bàsicament temes dels seus darrers treballs, "Mezzanine" i "100th Window", temes que sonaren potentíssims, acompanyats de projeccions, i que crearen una atmosfera increiblement atrapadora... Uns greus que sonaven potentíssims, grans temes que te feien sentir la música , voler tancar els ulls i deixar-te dur... El resultat de tot açò és que el públic, malgrat estar en un ritme frenètic de ball durant tota la vesprada nit, va saber baixar un poc i canviar el xip per a este concert en el que a la primera nota de cada tema ja s'escoltaven crits del públic que reconeixia la cançó. D'aquesta manera, un dels grups altament esperats al festival va complir al 100%, amb Robert i Grant agraïnt moltíssim al públic el seu suport i presentant a les diferents veus que eixien a col·laborar...

A les 2 .30 de la matinada era el torn de Faithless, passant de l'electrònica més potent, en temes tan corejats com "God is a DJ", a temes més chill out i amb ritmes tribals. Altre concert digne de ser destacat, amb un públic totalment volcat... Des de la barra, al final de les grades, es podia vore fàcilment com la multitud gaudia, totes les grades de peu, tot el mon amb els braços en alt...

Els 2ManyDJ's ho tenien fàcil, el públic venia animadíssim... eixiren a l'escenari a les 3.30, hora i mitja amb estos artistes del vinil, als quals seguiria Sven Väth i a les 6.30 Carl Craig... Tota una nit d'electrònica concentrada, la primera edició del Weekend Dance, que així com s'ha consolidat el Wintercase o el Summercase, esperem entre a formar part de la nostra agenda anual de festivals.